Qüestió jueva: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la pròpia existència > la mateixa existència |
|||
Línia 4:
El terme "Qüestió Jueva" va ser emprat per primer cop a [[Gran Bretanya]] entorn de l'any 1750. El 1753 apareix en un text polític referent a la integració dels jueus a la societat: ''Jewish Naturalization Act 1753''.<ref>http://sicsa.huji.ac.il/bibkulka.html</ref> Segons la historiadora de l'[[Holocaust]] [[Lucy Dawidowicz]], l'expressió era una formulació neutral per parlar de l'actitud negativa envers la persistent singularitat dels jueus com a [[nació]], mentre que els [[nacionalisme]]s moderns i els [[estats nació]] estaven en ple desenvolupament. Dawidowicz escriu que "les històries de l'emancipació jueva i de l'antisemitisme europeu estan repletes de ''solucions a la qüestió jueva''".<ref>Lucy Dawidowicz, The War Against the Jews, 1933-1945 (New York, 1975), pp. xxi-xxiii.</ref> Després de la Revolució Francesa el 1789 arribà a França una primera onada de discussions sobre ''la question juïve'', mentre que [[Alemanya]] es faria eco d'aquesta idea després del tractat de [[Bruno Bauer]] ''[[Die Judenfrage]]''.
A partir d'aquell moment es redactaren centenars d'altres tractats, pamflets, articles de premsa i llibres, oferint "solucions" de diferent tipus com [[deportació]], repatriació o bé assimilació de la població jueva. De manera semblant, moltes obres literàries proposaven solucions d'un tipus diferent: reintegració i educació. Aquest debat, però, no arribava a discernir si el problema de la qüestió jueva tenia més a veure amb problemes causats pels opositors dels jueus alemanys o a l'inrevés: la
A partir de 1860 la idea va començar a adquirir una tendència cada cop més agressivament antisemita: es feia servir per culpar col·lectivament els jueus d'impedir la identitat i la cohesió de la nació alemanya, i se'ls acusava de ser enemics en terra dels alemanys ètnics. Autors antisemites com [[Wilhelm Marr]], [[Karl Eugen Dühring]], [[Theodor Fritsch]], [[Houston Stewart Chamberlain]] o [[Paul de Lagarde]] entre d'altres decidiren que el problema tenia dimensions "[[raça|racials]]" i que no es podria solucionar a través de la integració. Aquests autors demanaven la "desjudaització" de la premsa, el sistema escolar, la política, l'economia i la cultura, i condemnaven els matrimonis entre jueus i gentils.
| |||