Per la pròpiamateixa naturalesa i funció del consells com a institucions col·legiades, estables i reflexives, aquests donaven continuïtat i estabilitat a la política de la Monarquia. Per altra banda però, l'enorme abast territorial de la Monarquia d'Espanya propicià l'aparició d'un també enorme aparell burocràtic, amb la profusa redacció de [[memorial|memorials]], [[paper segellat]] i complexos procediments burocràtics que generaren una innombrable acumulació d'innombrables [[lligall]]s l'ordenació i conservació va ser encomanada a l'[[Arxiu General de Simancas]], que encara conserva tal funció. Com a contrapunt aparegueren figures individuals com els [[secretari|secretaris]] i els [[valgut|valguts]], càrrecs de confiança directa del monarca i de molt diferent extracció social, que s'erigiren com la part més resolutiva i àgil, però també arbitrària, de tal aparell de la Monarquia.
