Pantaló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Trouser-parts.svg|thumb|Típics '''pantalons''' de vestir mostrant: cintura amb baguetestravetes; tapeta de la bragueta; pinces; butxaca lateral; ratlla als camals; i vores als baixos]]
El '''pantaló''' (mot usat generalment en plural: '''pantalons''') és una peça de [[roba]] utilitzada en la meitat inferior del cos, que cobreix de la cintura cap avall, i ambdues cames per separat (a diferència de les [[faldilla|faldilles]]). Cal distingir els pantalons pròpiament dits d'altres peces emparentades, com el [[calçó]]. Hi ha diversos tipus de pantalons, segons la llargària dels camals: els pantalons pirates, que cobreixen la part inferior del cos per sobre dels turmells; els pantalons curts, que cobreixen la meitat inferior del cos per sobre dels genolls; i els pantalons llargs, que cobreixen tota la meitat inferior del cos.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.147|llengua=castellà|consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
Línia 10:
 
Els pantalons solen incloure elements accessoris:
*[[BaguetaTraveta (indumentària)|baguetestravetes]] per a sostenir el ''cinturó'';
*[[butxaca|butxaques]];
*[[bragueta]], tancada amb [[Botó (roba)|botons]] o [[cremallera (mecanisme)|cremallera]], que modernament acostuma d'anar coberta amb [[tapeta]];
Línia 20:
 
== Sistemes de subjecció ==
Els pantalons poden sostenir-se, bé amb [[cinturó]], bé amb [[Elàstic (indumentària)|elàstics]]. El primer sistema és el més habitual avui dia, com a més apte per a pantalons de cintura propera a la natural, fins a l'extrem que ha esdevingut rar el pantaló mancat de baguetestravetes. Els elàstics s'han preferit, per més adients, en els períodes en què la cintura del pantaló era més elevada que la cintura natural.
 
== Tipologia ==
Línia 46:
Els pantalons de tipus modern substituïren els antics calçons entre finals del [[segle XVIII]] i inicis del [[Segle XIX|XIX]]. Per a la història d'aquesta substitució, vegeu la secció històrica de l'article [[Calçó]].
 
Al llarg del temps la morfologia dels pantalons només ha variat en els detalls; la forma clàssica fou definida al llarg del segle XIX. Així, al principi no era rar que els camals pengessin tot deixant els turmells al descobert; entorn del 1830 la llargada s'estabilitza en l'actual, és a dir, amb els baixos descansant sobre la sabata. Les traves dels baixos foren de rigor fins als volts de 1855; des de llavors retornen de tant en tant com a accessori optatiu. Les gires i la ratlla, així com la tapeta que cobreix la bragueta, s'atribueixen al príncep de Gal·les, futur rei Eudard VII, àrbitre internacional de la moda masculina en la segona meitat del segle XIX. La [[bragueta]] sorgeix entorn de 1840 i en poques dècades desplaça l'anterior sistema "de davantal". Les baguetestravetes es generalitzen arran l'adopció de la cintura natural. Les butxaques poden tenir a veure amb la influència del pantaló militar. Altres característiques rellevants, com l'alçada de la cintura i l'amplada dels camals, fluctuen amb la moda.
 
D'ençà de finals del segle XIX els [[Pantaló de muntar|pantalons de muntar]] duien un eixamplament en forma de bossa a l'alçada de la cuixa, per tal de facilitar l'equitació; han desaparegut en la segona meitat del segle XX, atès que l'ús de teixits elàstics permet practicar l'hípica amb pantalons rectes i fins arrapats.