Capitulació de Vilafranca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la pròpia reina > la mateixa reina |
|||
Línia 4:
[[Joan el Sense Fe]] havia estat nomenat rei d'Aragó en successió del seu germà [[Alfons el Magnànim]] en [[1458]]. Casat en segones núpcies amb [[Joana Enríquez]], aquesta influïa en el rei en favor del seu fill [[Ferran el Catòlic|Ferran]] i en detriment del primer fill del rei amb [[Blanca I de Navarra]], [[Carles de Viana]].
Les autoritats catalanes eren partidàries de [[Carles de Viana]] com a príncep, la qual cosa produïa contínues tensions amb el rei. El [[2 de desembre]] de [[1460]], Joan II fa empresonar al seu fill Carles de Viana i les [[Corts Catalanes]], reunides a [[Lleida]], exigeixen el seu alliberament. Tot i negar-s'hi inicialment, finalment el rei cedeix el [[25 de febrer]] de [[1461]] i és la
[[Nicolau Pujades]], com a ambaixador de la Generalitat, rep a la reina fora de Barcelona i li recomana que no entri a la ciutat. Aquesta, investida [[lloctinent de Catalunya]] pel rei Joan, s'instal·la a [[Vilafranca del Penedès]], on rebrà diverses ambaixades catalanes.
| |||