Autoreferència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Exemples de autoreferència: neteja Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Corregit: la pròpia sentència > la mateixa sentència |
||
Línia 22:
L'autoreferència també es dóna en la literatura i el cinema quan un autor es refereix al seu treball en el context de l'obra mateixa. Els exemples famosos inclouen el [[Quixot]] de [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]], ''Jacques le fataliste et son maître'' de [[Denis Diderot]], ''Si una nit d'hivern un viatger'' d'[[Italo Calvino]], moltes històries de [[Nikolai Gogol]], ''Lost in the Funhouse'' de [[John Barth]], i [[8 ½]] de [[Federico Fellini]]. Totes elles estan estretament relacionades amb els conceptes de trencar la [[quarta paret]] i la meta de referència, que sovint impliquen l'autoreferència.
El pintor surrealista [[René Magritte]] és famós per les seves obres autoreferencials. La seva pintura ''La traïció de les imatges'', que es mostra més amunt, inclou les paraules ''això no és una pipa'', la veritat de la qual depèn totalment de si la paraula "Ceci" (en català, "això") es refereix a la pipa representada en la pintura o la
En ciències de la computació, la autoreferència passa a la reflexió, on un programa pot llegir o modificar les seves pròpies instruccions, com qualsevol altra dada. Nombrosos llenguatges de programació donen suport a la reflexió, en certa mesura amb diferents graus d'expressivitat. A més, l'autoreferència es veu a la recursivitat (relacionat amb la relació de recurrència matemàtica), on una estructura de codi es refereix a si mateixa durant el càlcul.
| |||