Pintura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m Corregit: morta]]. Coma a > morta]]. Com a
Línia 70:
És el gènere més representatiu que tracta la imitació de la [[natura]], dels objectes inanimats que, en general, formen part de la vida quotidiana, com ara fruites, flors, menjar, estris de cuina, de taula, llibres, joies, etc. Es pot afirmar que, de tots els temes, és el menys literari. El seu origen es remunta a l'antiguitat i aquests elements s'utilitzaven per a la decoració de grans salons, com es pot admirar en els [[fresc]]s romans de [[Pompeia]]. [[Plini el vell|Plini el Vell]] relata que els artistes grecs dels segles anteriors eren molt destres en l'art del retrat i de la [[natura morta]].
 
ComaCom a tema, fou molt popular dins l'art occidental a partir del segle XVI; un exemple el trobem en ''La carnisseria'' de [[Joachim Beuckelaer]]. Al mateix segle, [[Annibale Carracci]] i [[Caravaggio]] van representar magnífics exemples de natures mortes. Durant el segle XVII, als Països Baixos va evolucionar un tipus de natura morta anomenat «vanitas», en què s'exposaven instruments musicals, vidre, plata i vaixella, així com joies, símbols com ara llibres, cranis o rellotges de sorra, que servien com a missatge moralitzant en relació a com d'efímers arriben a ser els plaers dels sentits. L'[[Acadèmia francesa]] va catalogar aquest gènere com l'últim dins la jerarquia pictòrica.
 
La natura morta, amb l'arribada de l'[[impressionisme]] i sota el guiatge de la tècnica del color, va tornar a ser un tema habitual entre els pintors. Les pintures dels ''Girasols'' de [[Vincent van Gogh|Van Gogh]] són de les obres més conegudes. Durant el [[cubisme]], trobem exemples de composicions de bodegons; en destaquen obres de [[Pablo Picasso]], [[Georges Braque]] i [[Juan Gris]].<ref name="Sar1095"> [[#Sar84|Historia Universal del Arte-V.8 1984]]: pàg.1092-1095</ref>