Saadia Gaon: diferència entre les revisions

L'obra més celebrada de Saadias és ''Kitab al-Amanat wal-l'tiḳadat, Sefer ha-emunoth'' o ''Emunoth ve-Deoth (Lleis de la fe i de la raó, o Llibre se les religions i dels dogmes)'', que va ser escrita el [[934]]. consta de 10 parts, que tracten de la existència del Creador, de la seva unitat, dels manaments, de l'obediència, del mèrit i del demèrit, de l'anima i de la mort, de la resurrecció, del Messies, de la vida futura i la moral practica. L'obra que és un continu ataca contra el [[Cristianisme]], és el primer intent de sistematització de la ideologia filosofo-religiosa del judaisme; fou escrita en àrab i traduïda dues vegades a l'hebreu; una d'aquestes traduccions, la més famosa, és la de [[Judà Ibn Tibon]] el [[1186]], i fou publicada per primera vegada a [[Constantinoble]] el [[1562]] (hi ha edicions d'[[Amsterdam]], [[1648]] i [[1670]]); l'altra és deguda al rabí [[Lleó ben Jeminis]] (Benseeb) ([[Berlín]], [[1789]]). hi ha edicions de Fische ([[Leipzig]], [[1859]]) i de Sluky ([[Varsòvia]], [[1864]], i [[Cracòvia]], [[1880]]), i traducció alemanya de Fürst (Leipzig, [[1845]]) i de Rh. Bloch ([[Munic]], [[1879]]), que comprèn la introducció i la cosmologia. El text àrab fou publicat per Landauer ([[Leyden]], [[1880]]). una traducció dels dos capítols, ''Vom Gebot und Verbot'', pot veure's en l'obra d'Engelkemper ''Die religionsphilosophische Lehre Saadja Gaons ueber die heiligen Schriften (Beitr.z.Philos, d. Mittelalt''., IV, 4, [[Münster]], [[1903]]).

 

 

Fou un notable comentarista i exegeta, que es proposà donar una versió àrab de la [[Bíblia]], amb l'objecte de posar a l'abast del poble les veritats dels llibres sagrats i el precaucionava a la vegada contra els errors de la caraïtes i dels seus mateixos corre-legionaris. Vessà, a aquest efecte, el [[Pentateuc]] i els llibres d'[[Llibre d'Isaïes|Isaïes]], [[Rut]] i [[Daniel]], els [[Salm]]s, els [[Proverbis]], el [[Càntic dels Càntics]] i el [[Llibre de Job]]. La traducció del Pentateuc s'inserí en les Poliglotes de París i Londres; la del llibre d'Isaïes fou publicada per Derenbourg en la ''Zeits. f. Altestam. Wissenrchf''. ([[1889]] i [[1890]]); la de Rut per Perity en ''Monasch. Des Judentums'' ([[1899]]); dels ?Salms, una col·lecció de 21 per Margalies ([[Breslau]], [[1884]]), i del 73 al 89 per Galliner (Berlín [[1903]]), i la del llibre de Job, a [[Altona]] el [[1889]].