Franquisme a Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: aquest proper dimarts, 11 > aquest dimarts, 11 |
m Corregit: del descontent. La > del descontentament. La |
||
Línia 130:
Al llarg dels anys seixanta, la dissidència dins l'Espanya franquista va créixer fins a esdevenir un factor decisiu de la vida política.
El Govern assajà des de la repressió total, contraproduent per a la seva imatge perquè evidenciava que només la força garantia l'estabilitat, fins a un cert nivell de tolerància, que equivalia a debilitat i només afavoria l'expressió del
La situació s'havia tornat més complexa. Els grups subversius tradicionals com els comunistes, ara col·laboraven amb d'altres que no es podien etiquetar així, com el cas dels catòlics. D'altra banda, davant la pretensió d'entrar a la [[Comunitat Econòmica Europea]], el règim havia de tenir cura de no excedir-se amb l'ús de la força. Tanmateix, a l'hora de la veritat, l'opinió internacional li importava ben poc. En aquest context cal entendre els comentaris de la [[Policia Armada]] respecte als estudiants: "''si cobren, llueixen les seves ferides en combat als seus companys, si els detenen, es converteixen en màrtirs i els professors els aproven encara que no sàpiguen res.''"
| |||