Imam Kuli Khan ibn Din Muhammad: diferència entre les revisions

Els kazakhs van obtenir el control de Taixkent en els següents anys, i el 1613 apareix un príncep kazakh de nom [[Tursun Khan]] com a sobirà de Taixkent. L'historiador Iskander Munshi esmenta que el 1621 Imam Kuli de Bukharà, derrotat dues vegades pels kazakhs, va haver d'ajustar la pau i que les negociacions foren portades principalment per part dels kazakhs, per Tursun Muhammad que seria la mateixa persona que s'esmenta entre 1613 i 1627 com a khan de Taixkent. Sembla que Imam Kuli va haver de renunciar a Taixkent a favors dels kazakhs.

 

 

En aquest temps el tron de [[Imperi Mogol|Delhi]] estava ocupat per l'emperador [[Jahangir]] al que Imam Kuli va enviar ambaixadors. Jahangir va rebre a l'ambaixador impacient per fer l'amor amb la seva dona Nur Jahan (Llum del Món) i va preguntar per les esposes del khan, cosa que era considerada contraria a les bones maneres d'un musulmà; el ambaixador va replicar que el seu senyor no estava interessat en les coses del món i Jahangir va preguntar: "¿Quan ha vist el príncep el món que l'ha disgustat tant?". Aquesta conversa, quan li fou comunicada, no va complaure al khan i quan va arribar l'ambaixador mogol (un metge de la cort) amb una tenda brodada en or i adornada amb pedres precioses, com a regal, el khan, contrari al luxe, va tenir l'enviat esperant força temps explicant als cortesans que si el rebia i acceptava el regal quedava obligat i si el rebia i no l'acceptava quedaria com incivilitzat. Finalment sota pressió dels seus visirs, va acceptar rebre'l de manera informal en una cacera, de manera que el regal li seria entregat a la tornada. En tornar el khan va regalar el present, sense obrir-lo; el enviat indi encara tenia un altre regal i l'endemà al ser rebut en audiència va dir "L'emperador [[Akbar]] tenia dues espases; una va ser enterrada amb ell i l'altra te l'envia el seu fill a tu com a prova d'amistat". El khan no va poder refusar aquest regal però va tenir dificultats en empunyar l'espasa i va fer una referència a un fracassat projecte mogol de conquerir [[Badakhxan]], considerant que les espases mogols eren difícils d'empunyar; l'enviat, però, va dir que només aquella, perquè era l'espasa de la pau que a diferència de les armes de guerra era difícil de manejar. L'ambaixador encara va tenir un altre detall afortunat en una competició entre els poetes Nakhli (Palmera) i Turbai (Terra); preguntat per quin dels dos es decantava va dir "De la Terra surt la Palmera" i així Turabi va rebre la major distinció. L'ambaixador va tornar a Delhi el 1626 i el 1627 Jahangir va morir i el va succeir [[Shah Jahan]] que aviat va decidir envair Badakhxan i Balkh i va avançar fins a [[Kabul]]. Nadir va informar al seu germà que va reunir un exèrcit i va marxar a Balkh sent rebut per Nadir i pels seus deu fills i per tots els notables de la zona. Imam Kuli anava a cavall i la resta el seguia a peu, i el cami estava cobert d'estores brodades. En arribar a la residència van preparar la defensa i va enviar al ''dadkhah'' Haji Mansur, com el seu enviat a Kabul. Shah Jahan que ja començava a veure que s'havia embarcat en una aventura perillosa, va rebre l'ambaixador i li va comunicar que no tenia intenció de fer la guerra i només volia inspeccionar les províncies.