Dumnònia: diferència entre les revisions

Les connexions culturals dels ''dumnonii'' pre-romans, com s'expressa en la seva terrissa, es creu que s'han estès des de la península d'[[Armòrica]] a tot el [[Canal de la Mànega|canal]], i amb [[Gal·les]] i [[Irlanda]],més que no pas amb el sud-est de la [[Gran Bretanya]].<ref name=yorke/><ref name=cannon>[http://www.encyclopedia.com/doc/1O110-Dumnoniakingdomof.html Cannon, J.A., Kingdom of Dumnonia, in The Oxford Companion to British History, 2002]</ref><ref>Cunliffe, Barry (2005) ''Iron Age Communities in Britain: an Account of England, Scotland and Wales from the Seventh Century BC Until the Roman Conquest,'' 4th ed. pp. 201-206.</ref> L'idioma del poble de Dumnonia probablement parlava un dialecte [[britànic sud-oriental]] similar a l'avantpassat del [[còrnic]] i [[bretó]] moderns. La presència dels ''déisi'' (immigrants irlandesos) s'evidencia per inscripcions [[ogham]] en pedra:<ref>Thomas, Charles (1994) ''And Shall These Mute Stones Speak? Post-Roman Inscriptions in Western Britain'' Cardiff</ref><ref>A vegades les pedres tenen inscripcions en llatí, a vegades en ambdós idiomes: Thomas (1994). University of Wales Press</ref> que hi han deixat, confirmada i completada pels estudis toponímics. A part de la pesca i l'agricultura, el principal recurs econòmic dels ''dumnonii'' era la mineria d'[[Estany (element)|estany]], que era exportat des de l'antiguitat des del port d’''Ictis''<ref name=roman-britain/> ([[St. Michael's Mount]] o [[Mount Batten]]). L'explotació de l'estany va continuar durant l'ocupació romana i va arribar al seu punt àlgid en el segle III.<ref name="trevithick-society.org.uk">[http://www.trevithick-society.org.uk/industry/cornish_history.htm A history of Cornish mining]</ref> L'àrea va mantenir contactes amb la [[Gàl·lia]] i la [[Mediterrània]] després de la retirada dels romans, i és probable que l'estany jugués un paper important en aquest comerç.<ref name=koch/> S'ha excavat terrissa post-romana importada arreu de la regió. Un augment evident a finals del segle V d'importacions [[Bizanci|bizantines]] i mediterrànies encara no s'han explicat satisfactòriament.<ref>Thomas, Charles (1981) reviewing Pearce (1978) in ''Britannia'' 12; p. 417</ref>