Milet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mapa svg |
m Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}} AWB |
||
Línia 3:
== Història ==
'''Millawanda''' o '''Milawata''' fou el nom [[llengua hittita|hittita]] de la ciutat de Milet. Fou una de les ciutats aliades dels [[ahhiya]] o ahhiyiwa ([[aqueus]]) i capital d'un petit estat independent. El quart any del regnat de [[Mursilis II]], fou atacada pels [[hittites]] dirigits pels oficials Gulla i Mallaziti, com a represàlia pel suport donat per la ciutat al rei d'[[Arzawa]]. Els atacants foren victoriosos i van retornar a [[Hattusa]] amb força botí i captius. Tot i una temporal submissió als hittites, durant el regnat de Muwatallis, tornava a ser independent i es coneixen mencions al governador Atpa. Piyama-radu, un guerrer possiblement de [[Lazba]] (Lesbos) que dirigia un contingent de desarrelats [[
La ciutat va passar als [[jònics]] i es va dir, segons els autors clàssics, ''Lelegeïs'', ''Pityusa'' i ''Anactoria''. Els jònics anaven dirigits per [[Neleos]], que va poder ocupar la ciutat sense lluita, va matar tots els homes i ell i la seva gent van prendre'n les dones com a esposes. Els jònics van construir una nova ciutat a la rodalia, més propera al mar; les restes de l'antiga Milawata encara existien en temps d'[[Estrabó]].
Línia 13:
* D'altres a [[Tràcia]], [[Crimea]] i al [[Boristenes]] (''Borysthenes''), almenys fins a 80 o més, de les quals la meitat estan confirmades i entre les quals cal esmentar [[Berezan]], [[Cepis]], [[Colones]], [[Escepsis]], [[Fasis (Còlquida)|Fasis]], [[Regió d'Ístria|Ístria]], [[Limnes (Quersonès)|Limnes]], [[Miletòpolis]], [[Odessos]], [[Òlbia Pòntica]], [[Paesos]], [[Panticapea]], [[Priapos]], [[Teodòsia]], [[Tion]], [[Tira]] i [[Tomis]].
Aquestes colònies es van fundar entre el 1000 i el 600 aC.
[[Fitxer:Funerary lion Louvre Ma2790.jpg|thumb|
Governada inicialment per tirans o dèspotes, després s'hi va establir un altre tipus de govern amb dues faccions, l'una oligàrquica i l'altra democràtica, en què la primera va predominar però en alguns moments hi va haver lluites civils, i en un enfrontament entre rics i pobres es van produir escenes de gran crueltat. Heròdot esmenta una guerra civil a Milet que va durar molt (dues generacions), que va portar una gran desgràcia a la ciutat i va empobrir el poble i es va acabar quan els perses es van imposar com a mediadors.
Línia 20:
Quan Lídia fou conquerida per [[Pèrsia]], el rei dels perses va subrogar la posició del rei de Lídia. Fou llavors quan els perses van actuar de mitjancers entre les faccions "plutis" i "quiròmaca", el 525 aC, i establiren una tirania sota sobirania persa.
[[Histeos]] (Histaeos) el tirà fou cridat a [[Susa (Iran)|Susa]] i va deixar el govern al seu gendre, el tirà [[Aristàgores de Milet]]; des de Pèrsia, Histeos el va instigar a revoltar-se ([[499 aC]]) i va arrossegar les ciutats de [[Jònia]], però després de diverses derrotes la ciutat fou assetjada per terra i mar, i finalment assaltada i conquerida el [[494 aC]]. Els seus habitants foren traslladats per ordre de Darios a una ciutat anomenada ''Ampe,'' a la desembocadura del [[Tigris]], i la ciutat de Milet fou lliurada als caris.
La Batalla de [[Micale]] (''Mycale'') el [[479 aC]] en va restaurar la llibertat i independència, i Milet es va refer i va entrar en l'aliança atenenca.
Al final de la [[Guerra del Peloponès]], després de l'expedició de Sicília, la ciutat es va independitzar d'Atenes ([[412 aC]]) i, en una batalla lliurada sota els seus murs, els milesis van derrotar els atenencs i van guanyar la llibertat, i se'n retirà l'almirall atenenc Frinikos (Phrynikhos). Poc després, una fortalesa erigida pel sàtrapa persa [[Tisafernes]] al seu territori fou demolida, però això no va impedir la subjecció a Pèrsia per l'acord general entre grecs i Pèrsia ([[402 aC]]).
[[Fitxer:Milet amfiteatr RB.jpg|thumb|Teatre grec de Milet, construït cap al 300 aC i renovat cap al 100 aC, i després en època romana. Actualment, s'hi poden veure les restes de dos nivells de graderies (a la foto), però havia existit un tercer nivell superior, actualment perdut. El teatre tenia una capacitat d'uns 5.300 espectadors en època hel·lenística i 15.000 en època romana.<ref name="tata">HINES, T. [http://www.whitman.edu/theatre/theatretour/miletus/introduction/miletus.intro1.htm ''The ancient theatre at Miletus''] dins de ''The Ancient Theatre Archive'' Department of Theatre, Whitman College - Inclou informació, fotografies i plànols del teatre
El [[334 aC]], quan hi va arribar [[Alexandre el Gran]], la ciutat no es va voler sotmetre (la flota persa era ancorada a Mycale amb l'exèrcit) i els macedonis la van atacar i la van prendre per assalt. Part de la ciutat va quedar destruïda, però Alexandre va perdonar els habitants i els va concedir la llibertat.
Després d'això, fou una ciutat lliure, dedicada al comerç, però amb una importància secundària. El [[313 aC]], fou dominada per [[Antígon el borni|Antígon]] i pels selèucides el [[301 aC]]. Fou breument possessió dels [[Ptolemeus]] ([[262 aC]] a [[258 aC]]) i altre cop subjecta als selèucides.
Línia 34:
[[Pau de Tars|Sant Pau]] va passar per la ciutat quan tornava de [[Província romana de Macedònia|Macedònia]] i [[Mèsia]]. Fou seu d'un bisbe des del temps de l'emperador [[Deci (emperador romà)|Deci]], quan sant Tirs i els seus companys foren martiritzats a la ciutat. Eusebi, bisbe de Milet, va participar en el [[Concili de Nicea I|concili de Nicea]] el [[325]], però més tard [[Efes]] fou la seu d'un bisbat que va incloure Milet i altres ciutats de [[Cària]].
La ciutat va entrar en decadència durant l'[[Imperi romà]], decadència que es va accentuar en el període bizantí. Fou ocupada el [[1328]] pels [[seljúcides]]. Va continuar existint com una petita vila anomenada ''[[Balat]]''. El [[1424]], va passar als [[Imperi Otomà|otomans]]. Balat quedà deshabitada al
== Personatges il·lustres ==
Línia 53:
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
| |||