Nicòpolis del Pont: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvis menors, neteja, replaced: es va convertir en → va esdevenir AWB
Línia 2:
 
== Història ==
La ciutat va ser fundada pel [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] després de la seva victòria decisiva sobre [[Mitridates VI Eupator]]. Estava situada en una plana ben regada a la base d'una muntanya densament arbrada i colonitzada pels veterans del seu exèrcit, així com per la pagesia local. Tots els camins romans que creuaven aquella part del país i conduïen cap a [[Comana del Pont|Comana]], [[Polemonium]], [[Neocesarea]], Sebasteia, etc., sorgien de Nicòpolis la qual, fins i tot en temps d'[[Estrabó]]<ref> XII, iii, 28.</ref> presumia de tenir una població bastant gran.
 
Donada a [[Polemó I|Polemó]] per [[Marc Antoni]] al 36 aC, Nicòpolis va ser governat des del 54 dC per [[Aristòbul Asmoneu|Aristòbul de Calcis]] i definitivament annexda a l'[[Imperi Romà]] per [[Neró]], l'any 64. Després es va convertir enesdevenir la metròpolis d'[[Petita Armènia|Armènia Menor]] i la seu de la dieta provincial que triava l'[[armeniarca]]. A més de l'altar de l{{'}}''[[August (títol)|Augusti]]'', va aixecar temples a [[Zeus Nicèfor]] i a la Victòria.
 
El cristianisme va arribar a Nicòpolis en una data primerenca i, sota [[Licini I|Licini]], al voltant de 319, quaranta-cinc dels habitants de la ciutat van ser martiritzats; l'[[Església Ortodoxa Oriental]] i [[Església Catòlica Romana]] els veneren el 10 de juliol, [[Basili de Cesarea|Sant Basili]]<ref>''[[Patrologia Graeca]]'', XXXII, 896.</ref> anomena als sacerdots de Nicòpolis els fills dels confessors i màrtirs, i la seva església<ref>P. G., XXXII, 834.</ref> la mare de la de [[Şebinkarahisar|Koloneia]]. Pels volts del 472, [[Joan el Silenciós]], que havia venut els seus béns terrenals, va erigir una església a la Verge Santíssima.
Línia 10:
En 499 Nicòpolis va ser destruïda per un terratrèmol, i ningú se'n va salvar, tret del bisbe i dels seus dos secretaris que escaparen de la mort.<ref>Bull. Acad. de Belgique, 1905, 557.</ref> Aquest desastre fou irreparable, i encara que [[Justinià I]] va reconstruir els murs i va erigir un monestir en memòria dels Quaranta-cinc Màrtirs de Procopi<ref>"De Ædificiis", III, 4.</ref> mai Nicòpolis no va recuperar la seva antiga esplendor i va ser reemplaçada per Koloneia.
 
Sota [[Heracli]], va ser capturada per les forces de la [[Cosroes II]]<ref>[[Sebeos]],''Histoire d'Heraclius'' tr. Macler, p. 62. </ref> i des de llavors només fou una ciutat mediocre, una simple seu i una [[sufragània]] de Sebasteia a Armènia Menor, i romangué com a tal almenys fins al segle XI, com es desprèn dels diverses ''[[Notitiae Episcopatuum]]''. En els segles IX a XI, pertanyé al [[thema]] de [[Koloneia (thema)|Koloneia]].
 
Sota els otomans, el lloc de l'antiga Nicòpolis va ser ocupada pel poble armeni de [[Purkh]], prop de la ciutat d'[[Enderes]], al ''[[sanjak]]'' de Kara-Hissar i el [[vilayet de Sivas]].
Línia 18:
 
== Referències ==
* [[Michel Le Quien]], ''Oriens christianus'' (Paris, 1740), I, 427-30
*''[[Acta Sanctorum]]'', juliol, III, 34-45
* [[Franz Cumont]], Studica Pontica (Brussel·les, 1906), 304-14
* {{CathEncy}}
 
== Notes ==
Línia 29:
{{Assentaments antics a Turquia}}
 
{{ORDENA:Nicopolis Del Pont}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Nicopolis Del Pont}}
[[Categoria:Ciutats del Pont]]
[[Categoria:Imperi Romà d'Occident]]