Cesare Beccaria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona
'''Cesare Bonesana''', Marquès de Beccaria, més conegut com a '''Cesare Beccaria''', ([[Milà]], [[15 de març]] de [[1738]] - [[28 de novembre]] de [[1794]]) va ser un [[escriptor]], [[filòsof]], [[jurista]] i [[economista]] [[italians|italià]], i pare de [[Giulia Beccaria]], que al seu torn era la mare d'[[Alessandro Manzoni]].
| nom = Cesare Beccaria
| imatge =
| peu =
| alt =
| nom de naixement =
| data de naixement = <!-- {{Data naixement|AAAA|MM|DD}} o {{Data naixement i edat|AAAA|MM|DD}} -->
| lloc de naixement =
| data de mort = <!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|AAAA|MM|DD}} primer la data de defunció i després la de naixement -->
| lloc de mort =
| nacionalitat =
| educació =
| ocupació =
| conegut per =
| període en actiu =
| obres notables =
| cònjuge =
| fills =
| guardons =
| lloc web =
}}'''Cesare Bonesana''', Marquès de Beccaria, més conegut com a '''Cesare Beccaria''', ([[Milà]], [[15 de març]] de [[1738]] - [[28 de novembre]] de [[1794]]) va ser un [[escriptor]], [[filòsof]], [[jurista]] i [[economista]] [[italians|italià]], i pare de [[Giulia Beccaria]], que al seu torn era la mare d'[[Alessandro Manzoni]].
 
Relacionat amb l'ambient del Milà il·luminat, va formar part del cercle dels germans [[Pietro Verri|Pietro]] i [[Alessandro Verri]], col·laborador de la revista '''cafè''' i va ajudar a fundar l'[[Accademia dei Pugni]]. Influenciat per [[Alessandro Verri]], militant de la defensa de les persones empresonades, es va interessar per la situació de la justícia. Les seves influències principals foren [[John Locke]], [[Montesquieu]], [[Claude Adrien Helvétius]] i [[Étienne Bonnot de Condillac]].<ref name="uned">{{ref-web |url=http://es.scribd.com/doc/61587624/LA-REFORMA-CARCELARIA-EN-EL-PENSAMIENTO-ILUSTRADO-Y-SU-PLASMACION-EN-MODELOSARQUITECTONICOS |títol= La reforma carcelaria en el pensamiento ilustrado y su plasmación en modelos arquitectónicos |consulta=9 octubre 2012 |obra= |editor= Universidad Nacional de Educación a Distáncia |data=2002 |llengua=castellà }}</ref>