Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: ducat d'Spoleto es > ducat de Spoleto es
Durant el regnat de l'Emperador [[Federic II]], ([[1215]]-[[1251]]) Els Estats Pontificis van tornar a passar per un moment difícil. Frederic, a més d'emperador del Sacre Imperi també era amo del regne de les [[Dues Sicílies]] i va incorporar al seu imperi la [[Llombardia]] i la Toscana després d'haver derrotat la [[Lliga Llombarda]] el [[1239]], Frederic es va proposar annexionar-se el [[patrimoni de Sant Pere]] per dominar tota Itàlia. Va marxar sobre Roma, d'on va haver de fugir el Papa [[Gregori IX]] i va poder passejar-se desafiant per tota Itàlia, nomenant al seu fill Enzio governador del territori peninsular i ell mateix es va erigir com a senyor dels Estats Pontificis. El [[1253]], dos anys després de la mort de l'emperador, el Papa [[Innocenci IV]] va poder tornar a Roma des del seu exili francès i va reprendre el govern de la ciutat i la resta de dominis eclesiàstics.
 
Els Estats Pontificis no van poder sobreposar-se als fets que es van produir a la convulsa Itàlia de mitjans del segle XIV, ja que l'establiment de la seu papal a la ciutat d'Avinyó va permetre que els nobles italians actuessin segons els seus interessos, prescindint de l'autoritat papal. Són molts els exemples: [[Giovanni di Vico]] es va proclamar senyor de [[Viterbo]]; El ducat d'de Spoleto es mantenia en la insubmissió, la [[marca d'Ancona]] era independent de fet, es van privatitzar les ciutats de [[Fermo]] i [[Camerino]], els [[Malatesta]] es mantenien en rivalitat oberta, Francesco degli Ordelaffi, s'havia fet amb gran part de la Romanya, etc. Això sense comptar amb la desvinculació de l'Església dels feus tradicionals de Sicília, que va passar a mans de la [[Corona d'Aragó]], o el regne de [[Nàpols]], sota autoritat dels [[Comtat d'Anjou|Anjou]].
 
Era urgent actuar i aprofitant l'estada a Avinyó del castellà [[Gil de Albornoz]], arquebisbe de [[Toledo]] i experimentat militar, que havia lluitat amb les hosts d'[[Alfons XI de Castella]] a la [[Batalla del riu Salado]] i en el [[setge d'Algesires]]. [[Climent VI]] el va ordenar cardenal i li va encomanar la missió de reclutar un exèrcit. Dos anys més tard (1353) sota el pontificat d'[[Innocenci VI]], va anar als Estats Pontificis amb una butlla que li atorgava plens poders.
1.121.337

modificacions