Mikhaïl Skóbelev: diferència entre les revisions

En els últims anys de la seva vida, Skobelev participà activament en la política, i va donar el seu suport a les idees del [[nacionalisme rus]] i el [[paneslavisme]] militant.<ref>Astrid S. Tuminez (2000), ''Russian Nationalism Since 1856: Ideology and the Making of Foreign Policy'', p. 77. Rowman & Littlefield, ISBN 0-8476-8884-4</ref> També ha estat reconegut com un dels primers promotors del concepte "[[Rússia per als russos]]"..<ref>{{ru}} Иванов А. «Россия для русских»: pro et contra // Трибуна русской мысли. Религиозно-философский и научно-публицистический журнал. 2007. № 7. Сентябрь. С. 92.</ref> A principis de 1882, van pronunciar discursos a [[París]] i a Moscou, on va predir una lluita desesperada entre eslaus i alemanys.<ref> Novikova, Olǵa Alekseevna i Skobelev, Mikhail Dmitrievich (1883) ' 'Skobeleff i la causa eslava, per OK'' Longmans, Green & Co, London</ref>A l'hora, el van cridar de nou a Sant Petersburg. S'allotjava en un hotel de Moscou, de camí cap a la seva finca, quan va morir sobtadament d'un atac de cor el 7 de juliol de 1882.<ref> En les seves memòries, Frank Harris informa que un funcionari rus li va dir que Skobeliev va morir en un bordell, no és un hotel: vegi'' La meva vida i amors'' (Nova York: Grove Press, 1963)., 232-33 </ref> A Rússia era un home molt popular al moment de la seva mort, i no és sorprenent que la seva mort despertés sospites entre molts. Després de tot, era un home relativament jove (38 anys) i vigorós. La primerenca mort d'Skóbelev va privar Rússia d'un gran líder militar.<ref>[[Alexandre III de Rússia|Alexandre III]] va escriure:. "La seva pèrdua per a l'exèrcit rus és un fet difícil de superar, i ha de ser profundament lamentada per tots els veritables soldats. És trist, molt trist perdre homes tan útils i tan dedicats a la seva missió ".[http://books.google.com/books?id=Kj4BAAAAQAAJ&pg=PPA387,M1#PPA387,M1 Novikova, Olǵa Alekseevna and Skobelev, Mikhail Dmitrievich (1883) ''Skobeleff and the Slavonic cause, by O.K.'' Longmans, Greene & Co., London, p. 387]</ref> Això es va fer especialment evident durant la [[Guerra russojaponesa]] de 1904-05. Els generals russos que comandaren aquesta guerra eren homes de la generació d'de Skóbelev, però cap d'ells tenia el seu geni militar o carisma.