Xamkhalat dels Kazi Kumuk: diferència entre les revisions

El '''Xamkhalat dels Kazi Kumuk''' fou l'organització política feudal dels [[kumyks|kumuks]], els [[laks]] i els [[darguin]]. El Xamkhalat va agrupar als kumuks o kumyks, als laks i altres pobles. Els nom de [[kazi kumuks]] els hi donaven els àrab i derivava de l'àrab ghazi (lluitador per la religió) i Kumuk o Kumukh, el poble i el centre principal de les seves terres; aquest nom es va donar també als laks que es van separar del Xamkhalat 1578 (perquè Kumukh estava en el seu territori). El ''Xamkhal'' residia a les muntanyes de la regió dels laks.

 

El suposat primer ''Xamkhal'' fou Xahbaal ibn Abdallah (que va donar nom a la dinastia, coneguda com a Xahbàlida) al darrer quart del segle VIII, però aquest període està totalment envoltat de confusió i manca de dades. Els [[Haiximites de Bab al-Abwad|haiximites de Derbent]] van derrotar poc després del 960 a un ''Xamkhal'' de nom Khaixram Ahmad ibn Munabbih al-Haiximi i haurien governat un segle i mig sobre els pobles que després serien els [[kumyks|kumuks]], des de 1077 però sota sobirania dels gran sultà seljúcida. Vers el 1120 o 1125 el Xamkalat va passar a vassallatge dels [[xirvanxah]]s. L'heroina Partu Pattima vers [[1230]] va tenir a ratlla als mongols i avui dia encara els laks la consideren la seva "Joana d'Arc". L'arribada de pobles que fugien dels mongols va reforçar la nació kumuk turquesa i va forjar la seva nacionalitat i d'altres. Vers 1260 el ''Xamkhal'' Txuban ibn Sultan Ali va començar a pagar tribut als mongols. Els [[kumuks]] i els [[laks]] es van estructurar nacionalment entre el segle XIII i el XIV quan hi va entrar l'islam. El Xamkhalat fou després vassall de [[Tamerlà]] breument i des de [[1405]] esdevingué independent.

El Xamkhal Aidemir el 1635 fou investit pel tsar i pel sultà otomà, però el 1638 es va declarar vassall de Pèrsia i va ser confirmat al càrrec pel xa, en el que va restar només un any i mig més. A la mort del seu successor ''Xamkhal'' Xurkay Mirza (1640-1641) el domini [[kumuk]] es limitava a la zona de la costa i a Buynak i en endavant la capital va estar normalment a Tarku o Tarki, considerada la branca principal dels Xamkhals.

 

 

[[Nàdir-Xah Afxar]] va recuperar el país per als perses (tractat de [[1732]] que retornava a Pèrsia tots els territoris al sud del Kura i tractat del [[1735]] que retornava els territoris entre el Kura i el Sulak). El Xamkhalat fou restaurat i nomenat príncep Khas Pilad Khan fill d'Adil Giray. Però la població local es va oposar als perses i Nadir Xah només va poder dominar de manera efectiva la zona de costa mentre la muntanya va restar independent.

 

Una revolta va esclatar el 1877, durant la guerra contra Turquia, i els rebels van conquerir la fortalesa de [[Kumukh]] el 8 (20) de setembre de 1877; l{{'}}''usmi'' de Kaytak va recuperar el seu país i el ''masum'' de Tabarsaran va fer el mateix, però el Xamkhalat no hi va participar; el [[1878]] la revolta fou reprimida.

 

A l'inici del segle XX es va formar una petita elit d'intel·lectuals kumuks d'on va sorgir el moviment nacionalista i democràtic que es va desenvolupar abans i després de la revolució. Aleshores els kumuks tenien una complexa però completa estructura feudal amb una classe dirigent formada pel ''Xamkhal'', els ''begs'', l'alta noblesa (''txanka'') la mitja noblesa (''sala-uzden'') i els caps religiosos; les classes inferiors les formaven els homes lliures (''uzden''), els serfs alliberats (''čagar'', organitzats en ''dimi'' = grups), els serfs vinculats a la terra (''terkeme'', vivint en diversos ''auls'' i treballant la terra) i els esclaus domèstics (''kud'') que eren molt pocs; al segle XX van augmentar els comerciants però els obrers pràcticament no existien i els que es dedicaven a la indústria ho feien en l'artesania.