Emmanuel Chabrier: diferència entre les revisions

Chabrier, «l'animador» d'admiracions entusiastes, no havia tingut com amics només als artistes i escriptors del seu entorn. Però el públic el coneixia ben poc. La gran hora de la revenja arribà quan [[Maurice Ravel]] i després els joves músics francesos de la primera postguerra reconegueren en ell a un dels mestres predilectes. Llavors es multiplicaren els estudis sobre les innovacions de la seva harmonia «lliure com l'aire», els seus encadenaments de novenes i sèptimes, l'ús inopinat de les [[gamma modal|gammes modals]], de l'[[escala pentatònica]], la incessant diversitat de la seva invenció rítmica. Ocupa efectivament un lloc força original en l'evolució de l'escriptura harmònica, encara què, esés gràcies a un nombre reduït de pàgines, podríem dir que de compassos, ja que es tracta sovint de detalls fugaços en una obra de qualsevol manera restringida: les seves primeres òperes bufes, ja que s'ha reconegut que posseeixen majors atractius que ''Le roi malgré lui'', d'una escriptura més acurada però més convencional, les seves dues breus fantasies simfòniques ''España'' i ''Marxa alegre'', les millors peces per a piano i alguns fragments de cant.