Parsua: diferència entre les revisions

El 744 aC, l'exèrcit assiri va remuntar el [[Diyala]], va creuar el territori de [[Namar]] ([[Namri]]) i va entrar a Bīt-Ḫamban i a Parsua, que va ocupar. En una ciutat, [[Teglatfalassar III]] va alliberar alguns presoners després de tallar-los els dits perquè no poguessin tornar a combatre, però sí treballar. Un fragment parla de la conquesta del poble d'Erinziaš a l'Iran occidental, de la fugida de Ramatea, príncep d'Araziaš, i que els assiris es van apoderar de ramats i de lapislàtzuli emmagatzemat. El resultat principal de la campanya fou la conversió de Parsua i Bit Hamban (Bīt-Ḫamban, Bit Khamban) en províncies assíries (amb aquests noms) a les quals es van afegir algunes regions perifèriques (especialment Bit Zittti o Bīt-Zitti, inclosa Parsua), províncies que van restar part d'Assíria fins al final de l'imperi. A Parsua, a la mitjan segle VIII aC, un líder de nom ''Tunaka'' havia iniciat la unificació i s'havia apoderat de diversos districtes veïns, segurament aliat a Urartu, cosa que havia obligat els assiris a reaccionar. En els annals, s'esmenta la capital de Tunaka, que era Nikur o Niqur, que després fou capital de la província de Parsua. En una expedició del 740 aC, Teglatfalassar III va imposar a les terres situades entre Parsua (al nord) i Mataa (al sud) un tribut de 9 tones de lapislàtzuli i 15 tones d'objectes de bronze.<ref name="iranica"/>

 

 

El 708 aC, va fer una expedició a l'est cap al Zab Inferior i el Diyala, i establí la frontera al nord, a les muntanyes Gizilbundi (Qāflān-kūh) i a la regió de [[Zandjan]]-[[Qazvín]] (Zanǰān-Qazvīn), mentre al sud la frontera passava pel mont [[Alvand]], al nord de la vall de [[Kermanshah]] i les valls tributàries del Diyala. Dins del territori assegurat, hi havia Zamua, Parsua, Bit Hamban, Kishesim i Kharkhar.