Detergent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu doble separador d'un enllaç
m Corregit: gras es lipòfil > gras és lipòfil
Línia 12:
Com a ús habitual s'entenen per detergents únicament les substàncies que dissolen els greixos o la matèria orgànica gràcies a la seua [[tensioactivitat]]. Aquest terme passa del llenguatge industrial al llenguatge domèstic per a referir-se a ells en contraposició amb el sabó. Però en realitat, el [[sabó]] és un detergent més.
 
Encara que els sabons comparteixen aquestes propietats, els sabons no són considerats a la pràctica com a detergents. Els sabons deuen la seua tensioactivitat a la propietat de les seues [[molècules]] de tenir una part [[Hidrofília (química)|hidròfila]] (al seu torn lipòfoba) i una altra [[lipòfil|lipòfila]] (al seu torn [[hidròfob|hidròfoba]]) i poder emulsionar la brutícia insoluble a l'aigua. En el [[sabó]], esta propietat s'obté en oxidar un àcid gras de cadena llarga amb una sal alcalina, freqüentment de [[sodi]] o de [[calci]]. Aquest procés es denomina [[saponificació]]. L'extrem de la molècula que conté l'àcid gras esés lipòfil, i el que conté l'àtom alcalí és [[hidròfil]]. Aquesta fou bàsicament l'única substància tensioactiva utilitzada a nivell domèstic fins a mitjans del [[segle XX]].
 
Quan aparegueren les rentadores automàtiques es creà una demanda progressiva de substàncies més actives i que es comportessin millor en aigües dures, (més riques en ions de calci), ja que aquestes disminuïen la hidrosolubilitat del sabó, amb el que era arrossegat abans, disminuint el temps de contacte entre el mateix i la roba. A això s'hi suma l'escassetat de sabó que s'havia produït durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Fent aparició al mercat domèstic productes detergents d'origen industrial que foren incloent mescles de tensioactius amb altres substàncies, (coadjuvants, com els polifosfats, silicats, carbonats i perborats, i agents auxiliars inclosos, entre altres enzims, substàncies fluorescents, estabilitzadors d'espuma, colorants i perfums). Els primers detergents d'aquest tipus, derivats del [[benzè]], s'utilitzaren àmpliament als anys [[anys 1940|40]] i [[anys 1950|50]], però no eren solubles ni [[biodegradable]]s, cosa que els feia ecològicament negatius. Una segona generació de detergents, els ''alquilsulfonats lineals'' resulten menys tòxics al ser biodegradables.