Sant Salvador de Canomals: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: que es possessió > que és possessió
Línia 52:
L'església va ser consagrada el 1143 per Udalgar de Castellnou, [[Llista de bisbes d'Elna-Perpinyà|bisbe d'Elna]] ([[#Bibliografia|Ordeig (1990)]]). El 1193, Pere de Torrelles i el seu germà Hug, amb l'aprovació del seu pare Radulf de Malpàs (Bonpàs, en l'actualitat), reconeixien tenir en feu per [[Santa Maria de Ripoll]], i pel seu prior i capellà Benet i els seus successors, dues parts del [[delme]] de l'honor que Santa Maria tenia a la parròquia de Sant Salvador de Canomals:{{Cita|''In Dei nomine. Notum sit cunctis quod ego Petrus de Turriliis et frater meus Ugo, cum voluntate nostri patri Radulfi de Malo Passu, recognoscimus quod nos et nostri successores tenemus per Deum et per ecclesiam Sancte marie Rivipollensis et per te Benedictum, priorem et elemosinarium illius loci, et per suos successores, ad fevodum, duas partes decime tocius honoris quem ecclesia Sancte Marie Rivipollensis habet et habere debet infra fines et terminos et in adjacentia Sancti Salvatoris de Canibus Malis''|[[Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals]] 1B83, reproduït per [[#Bibliografia|Tréton (2010)]]}}
 
Posteriorment, al març del 1202, el bisbe d'Elna Guillem d'Hortafà ([[#Bibliografia|Capeille, 1905]]) donà l'església de Sant Salvador, juntament amb els seus delmes i primícies, al [[Abadia de Fontfreda|monestir de Fontfreda]] i al seu abat, Bernard. La donació no hauria estat plena, perquè el 1205, els capellans de [[Pià]] i [[Torrelles de la Salanca]] mantingueren un plet pels delmes, primícies i termes de ''Sancti Salvatoris de Canomals'' ([[#Bibliografia|Ordeig (1990) p. 189-190]] en reprodueix l'extens text). Guillem d'Hortafà hauria cedit també els seus drets senyorials sobre l'església, al prior de [[Santa Maria de l'Espira de l'Aglí]], Pere, el 1206 ([[#Bibliografia|Capeille, 1905]]). A començament del segle XX, [[#Bibliografia|Montsalvatje (1914) p. 310]] parla de la ''capilla arruinada'' de Sant Salvador i indica que esés possessió del monestir de Santa Maria d'Espira de l'Aglí.
 
De la construcció romànica en queden només vestigis en algunes parets del mas actual.