Romaní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: separador decimal (,) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
|sil=RMY
}}
La '''llengua romaní''' pertany a la [[llengua indoària|branca indoària]] de les [[llengües indoiranianes]], subgrup dins de la família [[Llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Representa la llengua dels [[gitano|roma]] (gitanos), un poble que va sorgir ètnicament a l'[[Índia]]. Curiosament, el nom
== Denominació del romaní ==
Els termes per a designar la llengua són diversos i molts
== Èxode romaní ==
La [[història dels gitanos]] és en gran part desconeguda. Es pensa que els gitanos van començar les seues migracions cap a l'oest de l'Índia als inicis del [[segle XI]]. Des de llavors, molts grups gitanos són [[nòmada|nòmades]]. La gran quantitat de préstecs lèxics en la seua llengua (en particular del [[persa]], l'[[armeni]] i el [[grec modern|grec]]) proporciona una indicació clara del curs dels seus viatges. Una primera onada va creuar [[Pèrsia]] en direcció a [[Turquia]], la [[Rússia]] meridional i els Balcans, fins a arribar finalment Europa occidental en el [[segle XV]]. A aquesta, li'n va seguir una altra que, després de travessar Pèrsia i [[Regió de Síria|Síria]], es va assentar en la conca del Mediterrani (d'ací procedeixen els gitanos de la península Ibèrica). El poble gitano va quedar dividit per sempre i, des de llavors, viu dispers pel continent. Els gitanos han hagut de viure en territoris que no eren seus i en molts d'aquests llocs han estat mal acollits i discriminats. A causa d'aquesta dispersió, el romaní s'ha anat diversificant al llarg del temps i adquirint trets de les diverses llengües amb què han estat en contacte. Avui en dia, la població gitana es troba repartida per quasi tots els països d'Europa, i també ha arribat als [[EUA]]. La seva situació actual és molt crítica: encara que el nombre de parlants pugui semblar alt, la seva unitat és fràgil i corre el risc d'anar-se dissolent amb altres llengües.
Els grups de població més importants es troben al [[Brasil]] (750.000), [[Bulgària]] (170.000), [[República Txeca]] i [[Eslovàquia]] (300.000), [[Hongria]] (300.000), [[Romania]] (150.000) i [[Grècia]] (70.000). No obstant això, la falta de suport administratiu en els distints països fa que el romaní estiga sent abandonat progressivament en favor de les respectives llengües locals.
== Dialectes i varietats ==
[[Fitxer:Romany dialects Europe.svg|thumbnail|300px|Dialectes del romaní
El romaní és una llengua molt fragmentada dialectalment, cosa que constitueix un dels seus problemes més grans. Algunes de les seves [[varietat geogràfica|variants geogràfiques]] no són intel·ligibles entre
La mateixa paraula
* '''romaní balcànic''' ([[Bulgària]], [[Grècia]], [[Moldàvia]], [[República de Macedònia|Macedònia]], [[Romania]], [[Turquia]], [[Ucraïna]], [[Sèrbia]] i [[Montenegro|Montenegro)]]
* '''romaní gal·lès''' ([[Gal·les]]).
* '''romaní finès''' ([[Finlàndia]]).
Línia 39:
La seua literatura ha emprat els alfabets llatí i ciríl·lic, depenent de la filiació lingüística dels territoris a què van emigrar.
A Escandinàvia, les Illes Britàniques, la península Ibèrica i Grècia, el romaní pròpiament dit ha desaparegut, encara que els seus recursos lèxics han servit per a crear parles mixtes amb base en les llengües locals. D'esta manera, han sorgit variants com el rotwelsch, l'[[angloromaní]], i el [[caló]] (d'on han passat paraules al català, com: xava, xaval, ful, halar, calés...), que és una mescla de lèxic romaní amb gramàtica castellana) i l'[[hel·lenoromaní]], respectivament.
== Criolls generats a partir del romaní ==
Algunes comunitats parlen un romaní que ha estat tan influït per la llengua autòctona que ha deixat de ser romaní. D'aquesta manera, s'han generat noves llengües a partir del romaní, és el que s'anomena [[crioll|''crioll'']]. La majoria d'aquestes usen un [[lèxic]] romaní
== L'argot gitano ==
Els gitanos que parlen [[català]] han conservat diverses [[paraula|paraules]] i característiques morfològiques del romaní, les quals han entrat a formar part del llenguatge popular català. Com a restes de la morfologia del romaní tenim diversos sufixos, els quals presentem tot seguit amb exemples de mots
* ''-ipén'': expressa el caràcter o la qualitat > catipén = pudor
* ''-o'': indica [[Gènere (biologia)|gènere]] masculí > busnó = home
|