Ardó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: Cap l'agost > Cap a l'agost
Línia 1:
'''Ardó''' fou el darrer rei dels [[visigot]]s d'[[Hispània]], successor d'[[Àquila II]] (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; p. 57; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6 </ref> Hom només en coneix el nom i la durada de set anys del seu regnat, però es pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne.<ref name="Diccionari"/> Després de la defecció d'Àquila II, i continuant l'acció diplomàtica que l'ocasionà, [[Abd-al-Aziz ibn Mussa]], fill de [[Mussa ibn Nussayr]], el 5 d'abril de 713 obtingué la submissió del comte visigot [[Teodomir (visigot)|Teodomir]], que regia l'extrem meridional dels dominis d'aquell. Cap a l'agost del mateix any, [[Mussa ibn Nussayr]] i [[Tàriq ibn Ziyad]] ocuparen [[Saragossa]], ciutat pertanyent al primitiu domini d'Àquila i probablement conquerida després de [[Roderic]], però no progressaren més enllà.
 
Fou el valí [[Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí|Al-Hurr]] qui, en [[717]]-[[718]], mig combatent mig negociant, ocupà la resta del [[País Valencià]] i d'[[Aragó]] i la major part de [[Catalunya]], on [[Tarragona]] i potser [[Empúries]] foren destruïdes a causa de llur resistència. Ardó i els seus es retiraren llavors a la [[Septimània]] i convertiren els Pirineus i la línia de la [[Muga]] en una frontera temporal, amb [[Roses]] com a pern oriental del sistema defensiu. El successor d'Al-Hurr fou [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní|As-Samh]], el qual el [[720]] ensorrà aquesta línia defensiva i ocupà finalment el [[Rosselló]] i [[Narbona]], on potser Ardó trobà la mort en combat.<ref name="Diccionari"/>