Victòria de Samotràcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link FA template (handled by wikidata)
m Corregit: cap els costats > cap als costats
Línia 37:
Va ser descoberta el 1863 pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg afeccionat.
És una Niké o Victòria, representada com a una dona amb ales que acaba de posar- se amb una empenta sobre la proa d’un vaixell. Encara manté les ales desplegades i les seves robes s’arremolinen per causa del vent mariner. L’estàtua ha perdut el cap i els braços. Vesteix un jitón molt fi, transparent, lligat amb un nus sota el pit, que pressiona la tela. Els infinits plecs d’aquesta vestimenta tan lleugera flueixen al voltant del cos, s’enganxen al pit i al ventre, insinuen i realcen les seves belles formes arrodonides. Descansa el pes sobre la cama dreta mentre l’esquerra va cap enrere, en una suau i llarga ondulació.
Des d’un punt de vista frontal, la figura es recargola i s’obre en les dues llargues corbes de les ales. Vista lateralment, s’observa una gran línia diagonal que enllaçaria des de la cama fins al cap, desgraciadament desaparegut. El dinamisme de la composició es completa amb les múltiples i delicades corbes del vestit. El moviment impetuós de la Niké s’expressa en els draps que s’agiten i volen, i en les ales desplegades cap elsals costats i enrere. L’escultor ha volgut captar l’instant en què se situa sobre l’embarcació.
La vestimenta lleugera, de “draps mullats”, adherits al cos, mig amaga les formes i les carrega de sensualitat i misteri, dotant el cos de la Niké d’una bellesa molt seductora. L’estàtua va embolicada en un fi mantell que s’adhereix al cos i deixa veure la seva figura, amb les ales desplegades i en tensió. La textura és extraordinària, fins al punt que sembla que la roba que porta estigui molla. Les robes agitades pel vent configuren el dramatisme de la composició.
L’obra presenta les característiques de l’art hel·lenístic, últim període de l’escultura grega: complicació compositiva, il·lusionisme escenogràfic, grandiositat i ruptura de la proporció classicista, realisme, trencament de l’equilibri, gust pel moviment, tensió dramàtica, sensualitat i bellesa, i habilitat tècnica.<ref name=":0" />