Sonia Delaunay: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-es dur a terme +es va dur a terme) |
m Corregit: fins 1987 no > fins a 1987 no |
||
Línia 56:
A partir de 1950 es comencen a publicar reculls de les seves obres, litografies, il·lustracions, guaixos... Sonia continua treballant en la seva obra, investigant sobre el color, i ampliant la seva producció cap al camp dels mosaics i dels vitralls. També recupera les seves investigacions sobre catifes i torna a dissenyar vestuari i decorats pel teatre. La mort de Robert va alliberar Sonia de la creença que només hi podia haver una única carrera artística pel matrimoni. I a partir d’aquí comença el reconeixement a la seva obra individual.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Chadwick|nom = Whitney|títol = Los Otros importantes. Creatividad y relaciones íntimas|url = |edició = |llengua = Castellà|data = 1994|editorial = Cátedra|lloc = Madrid|pàgines = 58|isbn = 8437612683}}</ref>
El 1958, el Städtischs Kunsthaus de Bielefeld (Alemanya) va organitzar la primera gran retrospectiva de l’obra de Sonia Delaunay, amb un total de 250 obres. Després d’aquesta exposició la van seguir tota una sèrie d’exposicions individuals arreu del món fins a la dècada de 1980. El 1964 Sonia i el seu fill Charles van fer una donació a l’estat francès d’un total de 101 de Sonia i Robert Delaunay, però fins a 1987 no es va poder veure la seva obra junta, quan es va inaugurar una destacada exposició al [[Museu d'Art Modern de París]]. L’any 1971 decora un automòbil, un [[Matra]] 530: els beneficis de la venda es van destinar a la investigació mèdica. La seva preocupació constant per l’aplicació del color més enllà de la pintura quedà demostrada en l’aplicació dels seus principis en una àmplia varietat de tècniques artístiques. El 1975 va ser nomenada per l’estat francès Oficial de la Legió d’Honor. El 1978 va publicar el llibre ''Nous irons jusqu’au soleil'', on Sonia reflexiona sobre el seu treball i el de Robert: cóm el matrimoni compartia una mateixa visió estètica, expressada en unes formes semblants, i cóm la varen materialitzar en tècniques diferents .
El 1979 va patir un accident que va reduir bastant la seva mobilitat, però tot i això va continuar pintant. La seva darrera obra van ser uns guaixos per a la gran retrospectiva organitzada per l’Albright-Knox Art Gallery de Buffalo. Va morir al seu taller el 5 de desembre de 1979.
|