Gran Idea: diferència entre les revisions

L'intercanvi de poblacions de 1922 no havia pas estat total. Quedaven grecs a Constantinoble, esdevinguda [[Istanbul]], i turcs a la Tràcia grega. Fins a mitjans dels anys 1950, sobretot per la pressió de l'[[OTAN]], Grècia i Turquia havien mantingut relacions cordials. L'illa de [[Xipre]], ocupada pel [[Regne Unit]] va esdevenir la "poma de la discòrdia". El [[1955]], el coronel de l'exèrcit grec, però d'origen xipriota, [[Georgios Grivas]] va endegar una campanya de desobediència civil, i després una d'atemptats, amb l'objectiu de fer fora els britànics, i posteriorment aconseguir la unió amb Grècia. El primer ministre grec, [[Aléxandros Papagos]] no hi va ser pas desfavorable. Els britànics llavors van enfrontar els turcs xipriotes als grecs xipriotes. A la demanda de la població grega (80% de la població xipriota) d'enosi o unió amb Grècia, el 20% de turcs hi van respondre amb la demanda de ''taksim'' o partició. Els problemes xipriotes van tenir repercussions al continent. El setembre de 1955, en resposta a la petició d'enosis dels grecs xipriotes, vanva haver-hi [[pogrom]]s contra els grecs d'Istanbul: 4000 revistes, 100 hotels i restaurants i 70 esglésies van ser destruïdes o danyades.<ref>R. Clogg, op. cit, p. 153.</ref> Això va causar l'última gran onada de migració des de Turquia a Grècia.