Obre el menú principal

Canvis

m
Corregit: -hi van haver disturbis +hi va haver disturbis
L'abril de 1969 van començar les hostilitats a Khoy-Sandjak; els iraquians foren expulsats de [[Kala-Diza]], Pendjwin i Čwarta i només van poder atacar a la població civil a les planes d'[[Arbil]], [[Halabdja]] i [[Bahdinan]], tirant napalsm i acid sulfuric a les collites. El [[17 de juliol]] el còlera es va declarar a Kila-Diza. A l'agost es va produir la matança de Dakan a la comarca del Shaykhan. El gener de 1970 quedava clar que l'ofensiva iraquiana estava aturada de fet des de setembre i efectivament des del desembre i es donava la xifra de 151 avions abatuts en sis mesos. Així el gener el [[partit Baas]] va iniciar converses amb Barzani; una delegació kurda presidida per Mahmud Uthman va anar a Bagdad i l'[[11 de març]] de [[1970]] es va arribar a un acord en 15 punts que fou signat a [[Nawperdan]] (Kurdistan) que posava fi a la guerra i acordava una autonomia interna al Kurdistan i la vicepresidència de la república; la llengua kurda esdevenia segona llengua oficial de l'Iraq; cinc kurds eren nomenats ministres i es declarava una amnistia general pels fets, afectant als dos costats.
 
Les situació va millorar per un temps, però el [[29 de setembre]] de [[1971]] Molla Mustafà Barzani fou objecte d'un atemptat que va fallar; a l'estiu de 1972 hi vanva haver disturbis a [[Sindjar]]; i la qüestió de [[Kirkuk]] va enverinar les relacions: l'extensió del territori afectat per l'autonomia quedava posposat a un cens que s'havia de fer. Com que segurament haguera donat una majoria kurda a Kirkuk, als camps de petroli propers i a la zona secundària petrolífera de Khanaqin al sud de Sulaymaniyah (kurd: Sîlemanî) el cens es va demorar. El [[14 de juny]] de [[1972]] la [[Iraq Petroleum Company]] (IPC) fou nacionalitzada. El cap kurd Molla Mustafà Barzani va reclamar formalment Kirkuk i els camps de petroli el 1973 i això fou considerada pel govern iraquià com una declaració de guerra i el març de [[1974]] el govern va declarar unilateralment una autonomia que disminuïa els drets kurds i n'excloïa expressament Kirkuk i la seva regió (fixant els límits segons el cens de 1957 quan els kurds no es podien declarar com a tals per por de represàlies) així com els camps de Khanaqin and Shingal/Sindjar. El règim iraquià va fer al mateix temps una reforma administrativa en què les setze províncies (governacions) del país van canviar el nom i en alguns casos els seus límits. L'antiga [[governació de Kirkuk]] fou dividida en dos, l'àrea a l'entorn de la ciutat fou anomenada [[governació d'al-Tamim]] (التأميم "nacionalització") i els seus límits alterats per obtenir la majoria àrab.
 
El 1972 els baasistes havien firmat un tractat d'amistat i cooperació amb la [[Unió Soviètica]], i el 1974 reprenien la guerra contra els kurds. El març de [[1975]], Iraq i Iran van signar l'[[acord d'Alger]], per el qual a canvi de certs drets al [[Shatt al-Arab]] i altres punts de la frontera, Iran deixava de subministrar materials als kurds iraquians. Sense cap suport militar Barzani va haver de retirar-se a l'Iraq amb els seus seguidors; altres es van rendir en massa a l'exèrcit, i la revolta kurda es va acabar en pocs dies. Després de 15 anys l'Iraq tornava a controlar el Kurdistan. Iraq va iniciar llavors el programa d'arabització (taarib) que va expulsar de casa seva almenys dos-cents mil kurds (uns 500.000 segons els kurds) entre 1975 i 1978, així com als assiris de Kirkuk i altres pobles de la regió, que van haver d'emigrar a les províncies del nord i al seu lloc hi van ser enviats àrabs, en el procés anomenat arabització (''taarib''). Els turcmans van donar suport al govern. Quan el 1977 es va fer el cens previst el 1970, l'acord d'autonomia ja estava mort. Els enfrontaments entre els [[peixmerga|peixmergues]] (milicians) resistents i l'exèrcit es van reprendre el 1977. Entre 1978 i 1979 uns 600 pobles kurds foren cremats o destruïts.
1.113.725

modificacions