Vulcà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Halicarnàs]] de que els > Halicarnàs]] que els |
m Corregit: hi havien al > hi havia al |
||
Línia 26:
Comparant els diversos relats mitològics, l'arqueòleg Andrea Carandini afirma que [[Caco]] i [[Caca]] eren fills de Vulcà i d'una divinitat o d'una verge local igual com Cècul. Caco i Caca representaven el foc per a forjar metalls i el foc domèstic respectivament, projeccions de Vulcà i de Vesta. Aquestes contalles s'haurien creat en el període preurbà del [[Laci]] i el seu significat és el següent: Al món dels déus Vulcà va fecundar una deessa verge i va engendrar Júpiter el déu dels cels; al món dels humans Vulcà va fecundar una altra verge, probablement una princesa i va engendrar un governant.<ref>{{ref-llibre|cognom=Andrea Carandini|títol=" La nascita di Roma"|pàgines=52|lloc=Torí|editorial=ed. Einaudi|any=1997|isbn=88-06-14494-4}}</ref> El primer testimoni d'una associació ritual entre Vulcà i Vesta és una cita sobre el ''Lectisternio''<ref group="nota">El ''Lectisternio'' era una cerimònia religiosa d'origen grec, consistent en oferir un abundant banquet en honor als déus.</ref> del 217 aC.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Titus Livi]]|títol="Ab urbe condita", XXII|pàgines=10}}</ref> Altres indicis que semblen confirmar aquest lligam és la proximitat entre tots dos santuaris i l'afirmació feta per [[Dionís d'Halicarnàs]] que els dos cultes havien estat introduïts a Roma pel rei [[Titus Taci]] per complir amb un vot fet en una batalla.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Dionís d'Halicarnàs]]|títol="Rhōmaikē archaiologia", II|pàgines=50, 3}}</ref>
A Vulcà se'l relaciona amb dues divinitats femenines també molt antigues: una és ''Stata Mater'',<ref>Catàleg CIL: ''[[Corpus Inscriptionum Latinarum]]'', VI, 00802 </ref> probablement la deessa que apaga els incendis, i l'altra és ''[[Bona Dea|Maia]]'',<ref name="Gel">{{ref-llibre|cognom=[[Aule Gel·li]]|títol="Noctes Aticae" XIII|pàgines=23, 2}}</ref> el nom de la qual deriva, segons H. J. Rose, de l'arrel "mag", motiu pel què ha de ser interpretada com la deessa que presideix el creixement i potser la collita.<ref>{{ref-llibre|cognom=Herbert Jennings Rose|títol="Dizionario di antichità classiche"|pàgines=(article sobre Vulcà)|lloc=Torí|editorial=ed.San Paolo|any=1995|isbn=88-215-3024-8}}</ref> [[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]] citava l'opinió de [[Luci Cinci Aliment|Cinci]] segons el qual la companya de Vulcà seria Maia, justificant aquesta afirmació amb el fet que el [[flamen]] encarregat dels ritus de Vulcà també feia sacrificis a aquesta deessa per les [[Calendari romà#Els noms dels dies|calendes]] de maig; mentre que segons [[Pisó]] la seva companya era ''Maiesta''.<ref>{{ref-llibre|cognom=[[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]]|títol="Saturnalia", I, XII|pàgines=18}}</ref> [[Aule Gel·li]] també deia que Maia era parella de Vulcà, i es basa en els llibres de pregàries que hi
==El temple de Vulcà==
| |||