Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: laterals. Al 1993 > laterals. El 1993 |
m Corregit: a d'altres instal > a altres instal |
||
Línia 36:
El període de la postguerra suposaria, per a la restauració a Catalunya, una etapa de mancança en què hi hauria una gran escassetat de materials necessaris per a la restauració com espàtules, l'estucat o els pigments per a la reintegració pictòrica. Les restauracions, en aquest moment i en tota l'època franquista, es van desenvolupar en els tallers de diversos museus catalans, entre els quals destaquen el Museu d'Art de Catalunya i el [[Museu d’Arqueologia de Barcelona]].<ref>{{Ref-web|url = http://centrederestauracio.gencat.cat/web/.content/crbmc/pdf/arxiu/triptic_definitiu.pdf|títol = Tríptic informatiu del CRBMC|consulta = 10 de gener de 2015|llengua = |editor = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya|data = 2011}}</ref> Al Museu d'Art de Catalunya el taller estaria ubicat en l'espai en què hi havia els salons de te durant l'Exposició de 1929 i ocuparia uns dos-cents metres quadrats. Allà s'hi restaurarien obres com el Silló de Sixena o el Frontal de Buira, ambdós del Museu de Lleida.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Xarrié i Rovira|nom = Josep Maria|títol = Restauració d'obres d'art a Catalunya|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = 113-132|isbn = }}</ref>
El 1980, un cop restablerta la democràcia, el [[Generalitat de Catalunya|Govern de la Generalitat]] decidí crear la ''Secció de Conservació, Restauració i Instal·lacions'', depenent del Servei de Museus. Aquesta secció començaria a treballar l'1 d'octubre de 1981 en les dependències perimètriques del claustre del [[Monestir de Sant Cugat]], i el seu director seria [[Josep Maria Xarrié i Rovira]], que ocuparia aquest càrrec fins a l'any 2009. En una ubicació com aquesta, el desenvolupament de les tasques de la institució provocaria un conflicte d'espais, perquè comportava la reutilització d'un monument històric i, per tant, hi havia certes limitacions en la utilització dels espais en què es situarien els tallers de restauració. Val a dir, però, que prèviament a l'establiment definitiu a Sant Cugat va existir el projecte de traslladar aquesta Secció a un local de nova planta annex al claustre de Santa Mònica, a Barcelona. A última hora, aquest emplaçament fou rebutjat pel [[Departament de Cultura]] i finalment es va ubicar al Monestir de Sant Cugat.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Xarrié i Rovira|nom = Josep Maria|títol = Restauració d'obres d'art a Catalunya|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = 189|isbn = }}</ref> Aquest centre tenia quinze professionals de la restauració, a més d'alguns alumnes de l'[[Escola de Belles Arts de Barcelona|Escola de Belles Arts]], en condició de becaris. Els restauradors estaven assessorats per científics especialitzats en física, biologia i química.<ref>{{ref-publicació|cognom=Canals|nom=Enric|títol=La Generalitat inaugura un centro de restauración de obras de arte|publicació=El País|data=2/12/1982|url=http://elpais.com/diario/1982/12/02/cultura/407631605_850215.html|llengua=castellà}}</ref> L'abril de 1987, la Secció es transformaria en el Servei de Restauració de Béns Mobles, que passaria a dependre de la Direcció General del Patrimoni Artístic.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = |publicació = Memòria d'activitats 1982-1988|url = http://centrederestauracio.gencat.cat/web/.content/crbmc/pdf/arxiu/memoria_crbm_1982_1988.pdf|data = 1988|pàgines = 11-12}}</ref> Paral·lelament, al monestir s'hi realitzarien obrs de millora i adequació de l'espai en què treballaven els restauradors, que durant aquestes remodelacions es traslladarien temporalment a
Inauguren el Centre de Restauració de Béns Mobles de Sant Cugat del Vallès |consulta=10 de gener de 2015 |obra=[[3cat24.cat]] |editor= |data=09/11/2006 |llengua= }}</ref>
== L'edifici actual ==
| |||