José Isbert: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: espai després de punt
m Corregit: va dedica només > va dedicar només
Línia 37:
De seguida va aconseguir el seu primer paper en el [[Teatre Apolo]] de [[Madrid]], amb l'obra ''"El iluso Cañizares"''. Poc després va començar a treballar al Teatre Lara, on va interpretar diversos papers amb èxit, i amb un gran reconeixement per part de la crítica. En aquest teatre va participar en obres com ''"La ciudad alegre y confiada"'', ''"La Inmaculada de los Dolores"'' o ''"La señorita de Trevélez"'', aquesta última del dramaturg [[Carlos Arniches Barreda|Carlos Arniches]], de qui José Isbert era família.
 
Tot i que l'any 1912 va debutar al cinema amb la pel·lícula ''"Asesinato y entierro de don José Canalejas"'', fent el paper de l'[[anarquista]] Pardiñas, ja no va voler fer més llargmetratges en tota l'època del [[cinema mut]], i es va dedicadedicar només al [[teatre]], ja que el cinema no li agradava.No va ser fins a l'arribada del [[cinema sonor]] quan es va tornar a veure a José Isbert a la pantalla gran, amb la pel·lícula ''"La pura verdad"'', en 1931. No obstant això, en tota la dècada dels 30 va seguir dedicant-se al teatre, amb gran èxit, ja que aconseguia que totes les obres en què participava romanguessin molt de temps en escena, la majoria passant de les cent representacions. Els èxits d'algunes comèdies com ''"El señor Badanas"'', de [[Carlos Arniches]], o ''"Angelina o el honor de un brigadier"''.
 
Durant l'època dels 40 va participar en algunes pel·lícules, com ''"El testamento del virrey"'' o ''"Pacto de silencio"''. Però la seva època dorada al cinema va ser en els anys 50 i 60, especialment a partir del seu paper d'alcalde en la pel·lícula ''"Bienvenido, Mr. Marshall"'', a la qual van seguir pel·lícules que formen part de la història del millor cinema espanyol, com ''"[[El verdugo]]"'', ''"Los jueves milagro"'' o ''"El cochecito"''. En totes elles representava un personatge amb poca cultura, senzill i entranyable. És de destacar, d'entre els seus últims treballs, el [[llargmetratge]] ''"La gran familia"'', en el qual feia el paper d'avi, que va obtenir un gran èxit, rodant fins i tot un parell de seqüeles de la mateixa.