Valònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Corregit: -km2 +km²
Línia 74:
La Valònia pot situar-se aproximadament a partir de la conca hidrogràfica del [[riu Mosa]]. Amb l'excepció de la província del [[Brabant Való]], al sud de [[Brussel·les]]; i una gran part d'Hainaut a l'oest, limitant amb [[França]]; la resta de la Valònia (excepte dos o tres enclavaments, particularment al costat del [[Gran Ducat de Luxemburg]]) pertany a la conca del Mosa.
 
Aquesta conca és valona en 12.000 dels seus 36.000 km2km². La conca del Mosa cobreix tres quartes parts del territori való. Mouse, per Givet (a França), [[Dinant]], [[Namur]], [[Huy]], [[Lieja]], al nord d'Ardenne es van establir tres de les quatre grans ciutats valones, [[Charleroi]] en el riu Sambre, [[Namur]] en la confluència del Sambre i del Mosa, [[Lieja]]. La quarta gran ciutat, [[Mons]], se situa a l'oest de Charleroi fora de la conca mosan de Hainaut.
 
El solc Sambre-Mosa, perllongat pel Vesdre a l'est de Lieja cap a Verviers, ha vist establir-se en el [[segle XVIII]] i en el [[segle XIX]] el solc industrial que es perllonga també cap a l'oest, a Hainaut, cap a la Louvière, Mons i la rivera Haine. Concentrant en 1.000 km2km² prop dels dos terços de la població i una indústria que fins i tot en xifres absolutes ([[acer]] i [[carbó]]) va ser la segona del món. La conca mosana, almenys del segle IX al XIII, com ho va demostrar l'historiador Felix Rousseau (1887–1981) és el lloc on es va establir, des del seu punt de vista, una espècie de civilització, l'art mosà, l'art escaldenc determinat per l'arquitectura de Tournai al llarg d'Hainaut.
 
== Demografia ==