|
El '''''quantity calculus''''' (o '''càlcul de magnituds''') és el mètode formal per descriure les relacions matemàtiques entre [[Magnitud física|magnituds físiques]] abstractes.<ref name="deBoer">{{Plantilla:Citation|title=On the History of Quantity Calculus and the International System|first=J.|last=de Boer|year=1995|journal=[[Metrologia]]|volume=31|issue=6|pages=405–429|doi=10.1088/0026-1394/31/6/001|bibcode=1995Metro..31..405D}}</ref> (Aquí el terme càlcul ha de ser entès en un sentit més ampli, com un "sistema de còmput", més que en el sentit de [[càlcul diferencial]] o ''càlcul'' integral). Les seves arrels es remunten al concepte d'anàlisi dimensional de [[Jean Baptiste Joseph Fourier|Fourier]] (1822).<ref>{{Plantilla:Citation|last=Fourier|first=Joseph|authorlink=Joseph Fourier|title=Théorie analytique de la chaleur|year=1822}}</ref>
{{MT|data=gener de 2016}}
'''Càlcul de quantitat''' és el mètode formal per descriure les relacions matemàtiques entre [[Magnitud física|quantitats físiques]] ''abstractes.''<ref name="deBoer">{{Citation|title = On the History of Quantity Calculus and the International System|first = J.|last = de Boer|year = 1995|journal = [[Metrologia]]|volume = 31|issue = 6|pages = 405–429|doi = 10.1088/0026-1394/31/6/001|bibcode = 1995Metro..31..405D}}</ref> (Aquí el càlcul de terme hauria de ser entès en el seu sentit més ample de "un sistema de computació," més que en el sentit de [[càlcul diferencial]] i ''càlcul'' integral.) Les seves arrels poden ser traçades al concepte de [[Jean Baptiste Joseph Fourier|Fourier]] d'anàlisi dimensional (1822).<ref>{{Citation|last = Fourier|first = Joseph|authorlink = Joseph Fourier|title = Théorie analytique de la chaleur|year = 1822}}</ref> L'axioma bàsic de càlcul de quantitat és [[James Clerk Maxwell|Maxwell]] descripció d'una quantitat física com el [[Producte (matemàtiques)|producte]] d'un "valor numèric" i una "quantitat de referència" (i.e. una "quantitat d'unitat" o una "unitat de mida").<ref>{{Citation|last = Maxwell|first = J. C.|authorlink = James Clerk Maxwell|title = A Treatise on Electricity and Magnetism|url = http://www.archive.org/details/electricandmagne01maxwrich|location = Oxford|publisher = Oxford University Press|year = 1873}}</ref> De Boer summarized La multiplicació, divisió, addició, associació i commutation regles de càlcul de quantitat i va proposar que una axiomatizació plena ha encara per ser completat.<ref name="deBoer">{{Citation|title = On the History of Quantity Calculus and the International System|first = J.|last = de Boer|year = 1995|journal = [[Metrologia]]|volume = 31|issue = 6|pages = 405–429|doi = 10.1088/0026-1394/31/6/001|bibcode = 1995Metro..31..405D}}</ref>
L'axioma bàsic del ''quantity calculus'' és la descripció de [[James Clerk Maxwell|Maxwell]] d'una magnitud física, definint-la com el [[Producte (matemàtiques)|producte]] d'un "valor numèric" i una "magnitud de referència" (i.i. una "unitat de magnitud" o una "[[Unitat de mesura|unitat]] de mesura").<ref>{{Plantilla:Citation|last=Maxwell|first=J. C.|authorlink=James Clerk Maxwell|title=A Treatise on Electricity and Magnetism|url=http://www.archive.org/details/electricandmagne01maxwrich|location=Oxford|publisher=Oxford University Press|year=1873}}</ref> De Boer va resumir les regles de multiplicació, divisió, suma, associació i commutació del ''quantity calculus'', afegint que calia dur a terme una axiomatización més completa.<ref name="deBoer">{{obra citada|title = On the History of Quantity Calculus and the International System|first = J.|last = de Boer|year = 1995|journal = [[Metrologia]]|volume = 31|issue = 6|pages = 405–429|doi = 10.1088/0026-1394/31/6/001|bibcode = 1995Metro..31..405D}}</ref>
Les mides s'expressen com productes d'un valor numèric amb un símbol símbol de la unitat, per exemple "12.7 m". A diferència de l'àlgebra, el símbol de la unitat representa una quantitat mesurable, tal com p.e.: un metre, no una variable algebraica. ▼
▲Les midesmagnituds s'expressen com a productes d'un valor numèric amb un símbol símbol de lad'una unitat, per exemple "12.7 m". A diferència dedel que passa en l'àlgebra, el símbol de lad'una unitat representa una quantitatmagnitud mesurable, tal com p.e.:per unexemple el metre, no una [[Variable (matemàtiques)|variable algebraica ]].
Unes necessitats de distinció prudents per ser fet entre quantitats abstractes i quantitats mesurables. La multiplicació i regles de divisió de càlcul de quantitat són aplicades a les [[Unitat bàsica del SI|unitats de base del SI]] (que són quantitats mesurables) per definir [[Unitats derivades del SI]], incloent [[Magnitud adimensional|Magnituds adimensionals]] va derivar unitats, com el [[radian]] (rad) i [[estereoradian]] (sr) quins són útils per claredat, tot i que són ambdós algebraicament igual a 1. Per això hi ha algun desacord aproximadament si és significatiu de multiplicar o dividir unitats. Emerson suggereix que si les unitats d'una quantitat són algebraicament simplificat, llavors ja no són unitats d'aquella quantitat.<ref name="Emerson">{{Citation|title = On quantity calculus and units of measurement|url = http://iopscience.iop.org/0026-1394/45/2/002|first = W.H.|last = Emerson|year = 2008|journal = [[Metrologia]]|volume = 45|issue = 2|pages = 134–138|doi = 10.1088/0026-1394/45/2/002|bibcode = 2008Metro..45..134E}}</ref> Johansson proposa que hi ha lògic flaws en l'aplicació de càlcul de quantitat, i que el tan-cridat dimensionless les quantitats haurien de ser enteses tan "unitless quantitats".<ref name="Johansson">{{Citation|title = Metrological thinking needs the notions of ''parametric'' quantities, units and dimensions|url = http://iopscience.iop.org/0026-1394/47/3/012/|first = I.|last = Johansson|year = 2010|journal = [[Metrologia]]|volume = 47|issue = 3|pages = 219–230|bibcode = 2010Metro..47..219J|doi = 10.1088/0026-1394/47/3/012}}</ref> ▼
Cal fer una acurada distinció entre les magnituds abstractes i les magnituds mesurables. Les regles de multiplicació i divisió del càlcul de magnituds s'apliquen a les [[Unitat bàsica del SI|unitats SI basicas]] (que són magnituds mesurables) per definir les [[Unitats derivades del SI|unitats SI derivades]], incloent les unitats derivades [[Magnitud adimensional|adimensionales]], com el [[Radian|radiant]] (rad) i l'estereoradiant (sr), que són útils per donar una major claredat quan s'utilitzen, encara que ambdues siguin algebraicament iguals a 1.
Com per utilitzar càlcul de quantitat per conversió d'unitat i mantenint tack de les unitats en manipulacions algebraiques és explicada en el handbook en Quantitats, Unitats i Símbols dins Fisicoquímica.
▲Unes necessitats de distinció prudents per ser fet entre quantitats abstractes i quantitats mesurables. La multiplicació i regles de divisió de càlcul de quantitat són aplicades a les [[Unitat bàsica del SI|unitats de base del SI]] (que són quantitats mesurables) per definir [[Unitats derivades del SI]], incloent [[Magnitud adimensional|Magnituds adimensionals]] va derivar unitats, com el [[radian]] (rad) i [[estereoradian]] (sr) quins són útils per claredat, tot i que són ambdós algebraicament igual a 1. Per això hi ha algundesacords desacord aproximadamentsobre si és significatiu el fet de multiplicar o dividir unitats. Emerson suggereix que si les unitats , d'una quantitatmagnitud sóndeterminada, se simplifiquen algebraicament simplificat, llavors ja no són unitats d' aquellaaquesta quantitatmagnitud.<ref name="Emerson">{{ Plantilla:Citation|title = On quantity calculus and units of measurement|url = http://iopscience.iop.org/0026-1394/45/2/002|first = W.H.|last = Emerson|year = 2008|journal = [[Metrologia]]|volume = 45|issue = 2|pages = 134–138|doi = 10.1088/0026-1394/45/2/002|bibcode = 2008Metro..45..134E}}</ref> Johansson proposaexposa que hi ha lògicdefectes flawslògics en l'aplicació dedel càlculmètode de''quantity quantitatcalculus'', i que elles tan-cridatanomenades dimensionlessmagnituds les quantitatsadimensionales haurienhan de ser enteses tancom a " unitlessmagnituds quantitatssense unitats".<ref name="Johansson">{{ Plantilla:Citation|title = Metrological thinking needs the notions of ''parametric'' quantities, units and dimensions|url = http://iopscience.iop.org/0026-1394/47/3/012/|first = I.|last = Johansson|year = 2010|journal = [[Metrologia]]|volume = 47|issue = 3|pages = 219–230|bibcode = 2010Metro..47..219J|doi = 10.1088/0026-1394/47/3/012}}</ref>
'''Càlcul de quantitats''' és el mètode formal per a descriure les relacions matemàtiques entre quantitats físiques abstractes. [1] (Aquí el càlcul terme s'ha d'entendre en el seu sentit més ampli d '"un sistema de còmput", en lloc de en el sentit del càlcul diferencial i càlcul integral .) Les seves arrels es remunten a concepte d'anàlisi dimensional (1822) de Fourier. [2] L'axioma bàsic de càlcul la quantitat és la descripció de Maxwell [3] d'una magnitud física com el producte d'un "valor numèric" i una "quantitat de referència "(és a dir, una" quantitat unitària "o una" unitat de mesura "). De Boer resumeix les regles de multiplicació, divisió, suma, d'associació i de commutació de càlcul la quantitat i la proposta que una axiomatització completa encara no s'ha completat. [1]
ComLa forma d'utilitzar el càlculmètode la''quantity quantitatcalculus'' per a la conversió d'unitats , així icom el mantenimentseguiment de lales tatxa d'unitats en les manipulacions algebraiques s'explica en el manual sobre les quantitats ''Quantities'', unitats''Units iand símbolsSymbols enin químicaPhysical físicaChemistry''. ▼Els me suraments s'expressen com a productes d'un valor numèric amb un símbol de la unitat, per exemple "12.7 m". A diferència d'àlgebra, el símbol de la unitat representa una quantitat mesurable, tal com un metre, no una variable algebraica.
Cal fer una acurada distinció entre les quantitats abstractes i les quantitats mesurables. Les regles de multiplicació i divisió del càlcul de magnituds s'apliquen a les unitats SI bàsiques (que són quantitats mesurables) per definir derivades SI d'unitats, incloent adimensionals unitats derivades, com ara el radiant (rad) i estereoradiant (sr) que són útils per a major claredat, tot i que tots dos són algebraicament igual a 1. Per tant hi ha un cert desacord sobre si és significatiu per multiplicar o dividir unitats. Emerson suggereix que si les unitats d'una quantitat es simplifiquen algebraicament, que després són unitats d'aquesta quantitat més llargs no. [4] Johansson proposa que hi ha defectes lògics en l'aplicació de càlcul de quantitat, i que les anomenades magnituds adimensionals ha de ser entesa com "quantitats sense unitats". [5]
▲Com utilitzar el càlcul la quantitat per a la conversió d'unitats i el manteniment de la tatxa d'unitats en manipulacions algebraiques s'explica en el manual sobre les quantitats, unitats i símbols en química física.
== Vegeu també ==
* [[Factor de conversió]]
* [[Regla deNombre tresadimensional]]
* [[Sistema d'unitats|Sistemes d'unitats]]
* [[Magnitud adimensional]]
== ReferènciesReferencias ==
{{Referències|2}}
== Per a saber-ne més ==
* [[Organització Internacional per a l'Estandardització|Organització internacional per a Estandardització.]] ISO 80000-1:2009 ''Quantitatsmagnituds i Unitats.'' ''PartParteix 1 - General.''. ISO. Geneva
* <span class="citation" id="CITEREFInternational_Bureau_of_Weights_and_Measures2006">[[Oficina Internacional de Pesos i Mesures|Agència internacional de Pesos i Mesures]]</span> (2006), El Sistema Internacional d'Unitats (SI) (PDF) (8è. ed.), pppàg. 131–35 <span class="citation" id="CITEREFInternational_Bureau_of_Weights_and_Measures2006">131@–35</span>, <span class="citation" id="CITEREFInternational_Bureau_of_Weights_and_Measures2006">[[ISBN]] </span> <span class="citation" id="CITEREFInternational_Bureau_of_Weights_and_Measures2006">92-822-2213-6[http://www.bipm.org/utils/common/pdf/si_brochure_8_en.pdf] </span>
* [[Unió Internacional de Química Pura i Aplicada|Unió internacional de Química Pura i Aplicada]] (1993). Quantitatsmagnituds, Unitats i Símbols dinsen Fisicoquímica, 2a. edició (1993), Oxford: Blackwell Ciència. [[Special:BookSources/0632035838|<nowiki>ISBN 0-632-03583-8</nowiki>.]] p. 3. [http://old.iupac.org/publications/books/gbook/green_book_2ed.pdf Versió electrònica.].
{{ORDENA:Calcul De Quantitat}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Magnituds físiques]]
| 