Diferència entre revisions de la pàgina «Mas»

39 bytes afegits ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
{{polisèmia}}
El '''mas''' (o '''possessió''' a Mallorca) és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'[[edat mitjana]]. S'ha de distingir que «mas és el conjunt de casa, terres de conreu i boscos, i masia, la casa sola.»<ref>[[Pere Caner i Estrany]], [http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53804/64243 ''Les masies de Calonge. Contribució a l'estudi de la pagesia calongina]'', [[Revistes Catalanes amb Accés Obert|RACO]], [[Annals de l'Institut d'Estudis Gironins|Annals]] de l'[[Institut d'Estudis Gironins]], Vol. 21 Any 1972, pàgina 317.</ref> El mot prové del [[llatí medieval]] ''mansus'', el participi de ''manere'', quique significa ''romandre'' o ''residir''.<ref>{{GDLC|0086534}}</ref> El ''mansus'' significava tant l'edifici central o la masia, l'explotació agrícola com una unitat de mesura de superfície.
 
==AEn la [[Marcamarca hispànica]]==
[[Fitxer:Spain, Catalonia, Muntanyola, Vilardell.JPG|thumb|Mas [[El Vilardell (Muntanyola)|El Vilardell]] a [[Muntanyola]]]] En principi, era ununa terra heterogeniheterogènia compostcomposta de bosc, pastures, terres de conreu… a mig camí entre la plana i la muntanya, que permetia al masover de viure en [[autarquia]]. Tot i que el masover era dependent del senyor, tenia sovint una gran autonomia i les coses no li anaven malament, fet del qual testimonejentestimonien encara avui la riquesa de l'arquitectura.<ref>{{GEC|0122061|mas}}</ref> LaDesprés de la ''[[Sentència de Guadalupe|Sentènciasentència Arbitralarbitral de Guadalupe]]'', del 1486 després del qual, el pagès pot obtenir la plena propietat del mas i emancipar-se totalment del senyor. «Els segles XVI i XVII són d'engrandiment, culminant en el XVIII, ''època d'or'' de la masia en el Principatprincipat.»<ref>Pere Caner i Estrany, ''op.cit.'', p. 317</ref>
 
==Enjondre ade l'imperi carolingi==
[[Fitxer:Rieckhuus 1.JPG|thumb|esquerra|Antiga masia, actual museu [[Rieckhuus]] a [[Curslack]] ([[Hamburg]])]]
[[Fitxer:Wulksfelde - Gut Wulkdsfelde.jpg|thumb|Edifici central d'un ''Gutshof'' o mas senyorial a [[Tangstedt]] ([[Slesvig-Holstein]])]]
Tot arreu ade l'[[Imperi Carolingi|Imperi carolingi]] existia una institució semblant: ''mansus'' (nl: ''Hoeve'', de: ''Hufe''), també anomenat ''vil·la'' o ''curtis''. Era una explotació agrícola que tenia una superfície prou llargaextensa per tal de permetre l'autarquia del masover ''(mansionarius)'' i la seva família. El masover tenia terres quasi pròpies que explotava llibrement,lliurement; en bescanvi d'aquest dret, havia de prestar serveis a la masia principal, ((nl: ''Vroonhof'', de: ''Fronhof'' o ''Gutshof''), la residència del senyor o del seu administrador, sovint un edifici força ric.
 
El ''mansus'' significava tant l'edifici central, l'explotació agrícola, com una unitat de mesura de superfície, que segons les regions pot variar d'unsunes 7-10 [[hectàrea|hectàrees]] a [[Slesvig-Holstein]], el doble a l'est de [[Bèlgica]] i fins a 30 hectareeshectàrees als [[Vierlande|Vier]] i [[Marschlande]] i a l'[[Alte Land]]. A les terres riques, les masies que passaven del pare al fill gran, esdevenien edificis representatius alamb qualquè el masover mostrava la seva riquesa amb decoracions opulentsopulentes. Ans al contrari de Catalunya, a la [[gran planúria europea]], per la construcció de la masia, s'utilitzava més sovint l'[[entramat de fusta]] o els [[maó (construcció)|maons]] que no la pedra natural.<ref>Daniel Tilgner (redacció), «Hufnerhäuser und Hallenkaten», ''Hamburg von Altona bis Zollenspieker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt'', Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgina 935, ISBN 3-455-11333-8 (en català: Masies opulents i masies petites)</ref>
 
A [[Slesvig-Holstein]], l'administració [[dinamarca|danesa]] va imposar el 1790 una reforma agrícola per tal de reconstituir explotacions que tenien ununa terra contingucontigua, la ''Verkoppelung'' o l'enganxament. Segons la superfície, es parlava aleshores d'un mas complet, de mig, de tercer i de quart mas. Els tercers i quarts masos eren destinats als artesans que tenien un altre ofici principal.
 
==Antecendents==
AEn l'[[imperiImperi romà]] existia una institució semblant quan es concedia als [[veterà|veterans]] benmerescutsben mereixents un tros de terra als països ocupats com a sistema de pensions.
 
== Referències ==
20.895

modificacions