Fundació Barnes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 11:
La '''Fundació Barnes''' (anglès:&nbsp;'''Barnes Foundation)'''&nbsp;és una institució d'art educativa situada a [[Filadèlfia]] (Estats Units). Des de maig de 2012 compta amb dues seus: la antiga als afores de la ciutat, a Lower Merion, just darrere del campus de la Universitat de Saint Joseph, i la nova seu inaugurada el 2012 emplaçada en una avinguda al centre de Filadèlfia.<ref name=lv>{{Citar ref|url= http://www.lavanguardia.com/cultura/20141213/54421796636/el-museo-barnes-el-tesoro-pictorico-escondido-de-eeuu.html |data = 13 desembre 2014 |nom= Alfonso | cognom= Fernandez| títol = El Museu Barnes, el tresor pictòric "amagat" dels EUA|consulta = 24 desembre 2015|llengua=castellà|publicació = La Vanguardia}}</ref>
[[Fitxer:Van_Gogh_Portrait_of_the_Postman_Joseph_Roulin.jpg|right|thumb|244x244px|''Retrat del carter Joseph Roulin'', per Vincent Van Gogh està entre els destacats continguts de la Barnes Foundation.]]
La fundació va néixer en [[1922]] gràcies al doctor [[Albert C. Barnes]], qui va acumular &nbsp;una fortuna en contribuir al desenvolupament d'una de les primeres drogues antimicrobianas, «Argyrol». Actualment aquesta institució posseeix més de 2.500 objectes, incloent vuit-centes pintures que s'estima que valen més de 30.000 milions de [[Dòlar|dòlars]];<ref name=VF>{{cite newsref-notícia|url=http://www.vanityfair.com/online/daily/2010/03/the-art-of-stealing-from-the-rich-and-dead.html|titletítol=The Art of Stealing from the Rich and Dead |work obra= [[Vanity Fair]]|datedata=March 2, març 2010|accessdateconsulta=March 12, març 2010 | archiveurlurlarxiu= http://web.archive.org/web/20100304163014/http://www.vanityfair.com/online/daily/2010/03/the-art-of-stealing-from-the-rich-and-dead.html| archivedatedataarxiu= 4 Marchmarç 2010 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref> fins i tot alguns experts, en el documental ''The Art of Steal'' creuen que supera per molt els 80.000 milions. El gruix d'elles és un conjunt [[Impressionisme|impressionista]] i del primer [[art modern]] que es considera el més important dels Estats Units i que en alguns aspectes avantatja als museus de París. Entre d'altres hi han 181 pintures de [[Pierre-Auguste Renoir]], 69 de [[Paul Cézanne]], i 59 de [[Henri Matisse]], 46 de [[Pablo Picasso|Picasso]], 7 de [[Vincent van Gogh|Van Gogh]], 6 de [[Georges Seurat|Seurat]]<ref name=lv/> així com d'altres nombrosos mestres moderns com [[Giorgio de Chirico]], [[Paul Gauguin]], [[Édouard Manet]], [[Amedeo Modigliani]], [[Claude Monet]], [[Maurice Utrillo]], Maurice Prendergast, i una varietat d'obres d'art africanes. També conserva obres antigues, d'artistes com [[El Greco]] i [[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco Goya]]. <ref>[http://www.artfagcity.com/2012/05/16/whats-so-special-about-the-barnes-collection/ ''New Barnes Building Opens, Why People are Upset'']</ref><ref name=flam>Flam, Jack, ''Matisse: The Dance'', National Gallery of Art, Washington, 1993.</ref> Fins a data recent aquest colossal repertori amb prou feines era conegut internacionalment, ja que la fundació (d'acord al senyor Barnes) gestionava la seva col·lecció sota condicions molt estrictes: no prestava cap obra per a exposicions i restringia l'accés del públic general per afavorir una contemplació tranquil·la de l'art i donar prioritat a la formació didàctica, majorment d'estudiants i classes socials desfavorides.
 
La Fundació es va veure involucrada en controvèrsia a causa d'una crisi financera que va portar gairebé a la [[fallida]] en els [[Dècada del 1990|anys 1990.]] L'escassetat de recursos econòmics va conduir a les autoritats a pensar en una gestió més lucrativa i publicitada de la col·lecció, propiciant una major afluència de públic. Es va decidir traslladar la galeria de Lower Merion al centre de Filadèlfia, en el Benjamin Franklin Parkway, la qual cosa suposava incomplir el testament d'[[Albert C. Barnes]]. Els detractors del trasllat consideraven que aquest «traïa» la visió filantrópica de l'art per rendir-se a finalitats merament econòmiques i turístics. La construcció de la nova seu per als quadres i el seu trasllat es va culminar en 2012, després de diversos conflictes judicials; la decisió havia estat recorreguda (sense èxit) per l'associació Friends of the Barnes and Montgomery County, Pennsylvania en el tribunal de Montgmonery Counthy Orphan.