Fundació Barnes: diferència entre les revisions

La fundació va néixer en [[1922]] gràcies al doctor [[Albert C. Barnes]], qui va acumular &nbsp;una fortuna en contribuir al desenvolupament d'una de les primeres drogues antimicrobianas, «Argyrol». Actualment aquesta institució posseeix més de 2.500 objectes, incloent vuit-centes pintures que s'estima que valen més de 30.000 milions de [[Dòlar|dòlars]];<ref name=VF>{{cite newsref-notícia|url=http://www.vanityfair.com/online/daily/2010/03/the-art-of-stealing-from-the-rich-and-dead.html|titletítol=The Art of Stealing from the Rich and Dead |work obra= [[Vanity Fair]]|datedata=March 2, març 2010|accessdateconsulta=March 12, març 2010 | archiveurlurlarxiu= http://web.archive.org/web/20100304163014/http://www.vanityfair.com/online/daily/2010/03/the-art-of-stealing-from-the-rich-and-dead.html| archivedatedataarxiu= 4 Marchmarç 2010 <!--DASHBot-->| deadurl= no}}</ref> fins i tot alguns experts, en el documental ''The Art of Steal'' creuen que supera per molt els 80.000 milions. El gruix d'elles és un conjunt [[Impressionisme|impressionista]] i del primer [[art modern]] que es considera el més important dels Estats Units i que en alguns aspectes avantatja als museus de París. Entre d'altres hi han 181 pintures de [[Pierre-Auguste Renoir]], 69 de [[Paul Cézanne]], i 59 de [[Henri Matisse]], 46 de [[Pablo Picasso|Picasso]], 7 de [[Vincent van Gogh|Van Gogh]], 6 de [[Georges Seurat|Seurat]]<ref name=lv/> així com d'altres nombrosos mestres moderns com [[Giorgio de Chirico]], [[Paul Gauguin]], [[Édouard Manet]], [[Amedeo Modigliani]], [[Claude Monet]], [[Maurice Utrillo]], Maurice Prendergast, i una varietat d'obres d'art africanes. També conserva obres antigues, d'artistes com [[El Greco]] i [[Francisco de Goya y Lucientes|Francisco Goya]]. <ref>[http://www.artfagcity.com/2012/05/16/whats-so-special-about-the-barnes-collection/ ''New Barnes Building Opens, Why People are Upset'']</ref><ref name=flam>Flam, Jack, ''Matisse: The Dance'', National Gallery of Art, Washington, 1993.</ref> Fins a data recent aquest colossal repertori amb prou feines era conegut internacionalment, ja que la fundació (d'acord al senyor Barnes) gestionava la seva col·lecció sota condicions molt estrictes: no prestava cap obra per a exposicions i restringia l'accés del públic general per afavorir una contemplació tranquil·la de l'art i donar prioritat a la formació didàctica, majorment d'estudiants i classes socials desfavorides.