Diferència entre revisions de la pàgina «Lucrècia Borja»

Sense canvi de mida ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
m (Robot substituint enllaç ambigu a Borja per família Borja)
[[Fitxer:Lucrezia Borgia.jpg|thumb|''Retrat ideal d'una dona'', de [[Bartolommeo Veneto]], suposadament Lucrècia Borja.]]
'''Lucrècia Borja''' ([[Roma]], [[Estats Pontificis]], [[18 d'abril]] de [[1480]] - [[24 de juny]] de [[Ferrara]], [[Ducatducat de Ferrara]], [[1519]]), també anomenada '''''Lucrècia Borgia''''', fou una donzella provinent de la [[dinastia]] valenciana dels [[família Borja|Borja]] que va esdevenir duquessa consort del [[Ducatducat de Mòdena]] i [[Ducat de Ferrara|Ferrara]].
 
Lucrècia es convertí, a mans del seu pare, en una peça del seu joc polític a [[península Itàlica|Itàlia]], i a la qual facultà per exercir càrrecs administratius, com el de governadora de Spoleto. Lucrècia apareixia sovint al costat del seu pare en cerimònies públiques i, cosa que escandalitzava el mestre de cerimònies i dietarista Burckard, en la seva absència residia a les habitacions pontifícies i se li permetia obrir-li la correspondència i convocar els cardenals en cas de necessitat.
 
== Orígens familiars ==
[[Fitxer:Pope Alexander Vi.jpg|left|thumb|Imatge d'[[Alexandre VI]].]]
Va néixer el [[18 d'abril]] de [[1480]] a la ciutat de [[Roma]] sent filla il·legítima de [[Roderic de Borja]], el qual arribaria a ser el [[papa]] [[Alexandre VI]], i de [[Vannozza Cattanei]]. Descendent de la [[família Borja|Dinastiadinastia dels Borja]], originària de [[Xàtiva]] ([[País Valencià]]), fou germanastra de [[Joan Borja|Joan]] i [[Cèsar Borja]].
 
Va ser criada a [[Roma]] sota la tutela de la seva parenta [[Adriana del Milà]], en companyia, entre d'altres, de [[Giulia Farnese]], amant d'[[Alexandre VI]]. Els seus matrimonis, així com les negociacions per a unions que no van arribar a bon port, reflecteixen els contextos i els objectius polítics del seu pare. El febrer de [[1491]], l'aleshores encara vicecanceller pensa entroncar a través d'ella amb l'alta noblesa valenciana. Ferdinand Gregorovius, a qui es deu l'aportació més important de documents sobre Lucrècia, va descobrir entre els protocols del notari romà Camillo Beneimbene els capítols matrimonials de la noia, aleshores menor d'edat, amb [[Querubí Joan de Centelles]], unió que finalment no es va realitzar; al document es contemplavaconsiderava que més endavant seria enviada a [[València]], una terra que mai no arribà a visitar. Pocs mesos després, el ja papa Alexandre la destinava a casar-se amb el comte d'Almenara, [[Gaspar de Pròixida]]; el novembre de [[1492]] s'anul·len els capítols.
 
== Núpcies i descendents ==
=== Primeres núpcies ===
Es casà el [[12 de juny]] de [[1493]] a la [[Basílicabasílica de Sant Pere del Vaticà]], en una [[missa]] oficiada pel [[papa]] [[Alexandre VI]], amb '''[[Joan Sforza]]''', senyor de [[Pesaro]] i descendent de la [[Sforza|Dinastiadinastia Sforza]]. Aquest enllaç va revelar les aliances entre el [[Papatpapat]] i el [[Ducatducat de Milà]], en aquells moments sota control de [[Lluís Maria Sforza|Lluís Sforza, ''Il Moro'']]. La unió va durar tant com l'aliança política que la justificava, i quan la política papal es decantà a favor de la dinastia aragonesa de [[Regne de Nàpols|Nàpols]] el matrimoni fou anul·lat adduint que no havia estat consumat el [[1497]].
 
=== Estranyes relacions ===
[[Fitxer:Cesareborgia.jpg|dreta|thumb|Imatge de [[Cèsar Borja]].]]
Mentre es portava a terme la separació amb Joan Sforza, Lucrècia fou reclosa en un [[monestir]] i la seva única relació amb l'exterior era mitjançant missatges que li enviava el seu pare per mitjà d'un tal "Perotto". Just abans de les noces amb el seu següent marit, Alfons d'Aragó, als 17 anys, va donar llum a [[Joan Borja|Joan de Borja]], anomenat ''Infans Romanus'' ("''el nen de Roma"''), futur duc de Nepi. El papa [[Alexandre VI]] va emetre l'any [[1501]] dues [[butlla|butlles]]: en la primera va reconèixer alel nen com a fill de [[Cèsar Borja]] i, en la segona, que es va mantenir secreta durant anys, el va reconèixer com a fill d'ell mateix. Les butlles no esmenten Lucrècia, encara que, al cap de poc de temps, Perotto va assegurar que l'infant era fill seu. El [[1502]], per donar veracitat a la idea de ser fill de Cèsar, aquest infant fou nomenat Ducduc de Camerino, títol que pertanyia al mateix Cèsar Borja.
 
Nombrosos historiadors sostenen fins a tres teories diferents sobre aquest infant, el qual és considerat fill de Lucrècia i d'Alfons d'Aragó, el seu següent marit; fill de les seves suposades relacions del seu germà Cèsar o el seu pare amb una dona anònima (com indiquen les [[butlla|butlles]] de [[1501]]); o bé un fill incestuós de Lucrècia i el seu pare.
 
=== Segones núpcies ===
Com a resultat de l'apropament del [[Papatpapat]] vers el [[Regne de Nàpols]], el juny de [[1498]] se signen els capítols matrimonials de Lucrècia amb '''[[Alfons d'Aragó (1481-1500)|Alfons d'Aragó]]''', fill del difunt rei [[Alfons II de Nàpols]] i la seva amistançada Troggia Gazela, i germanastre de [[Ferran II de Nàpols]]. La cerimònia es realitzà al [[Vaticà]] el dia [[21 de juliol]] d'aquell any, i d'aquesta relació nasqué:
* Roderic d'Aragó ([[1499]]-[[1512]]), príncep de Biscaglia i duc de Sermoneta
 
Amb el temps, aquesta aliança es va tornar políticament adversa, entre altres motius per les intrigues maquiavèliquesmaquiavèl·liques dels [[família Borja|Borja]]. Cèsar ordenà matar a Alfons, el qual fou atacat una nit de juliol de [[1500]] quedanti quedà ferit. En venjança, els homes d'Alfons disparen a Cèsar amb els seus arcs quan caminava pel jardí, jurant aquest novament vejançavenjança. Lucrècia, sabent el mal que volia fer el seu germà, no se separà dia i nit del costat d'Alfons, fins que enganyada per Cèsar abandonà la seva cambra, moment en el qual un home de confiaça dels Borja assassinà Alfons.
 
=== Terceres núpcies ===
[[Fitxer:Alfons II Modena MATEO.jpg|right|thumb|Imatge d'[[Alfons I d'Este]].]]
El gir de la política napolitana del papa, davant la nova amenaça d'incursió [[Regne de França|francesa]], posà en perill la vida del duc de Bisceglie a [[Roma]], i aquest serà finalment assassinat el [[1501]], seguint ordres de Cèsar. El desembre d'aquell matei any s'acordà el matrimoni de Lucrècia amb l'hereu del [[Ducatducat de Ferrara]], el futur '''[[Alfons I d'Este]]''', enllaç que es realitzà el [[2 de febrer]] de [[1502]] a la [[Basílicabasílica de Sant Pere del Vaticà]]. Aquesta unió aporta als Borja el prestigi aristocràtic de la família, i sembla que fou arran d'aquest fet que va caldre forjar una llegenda sobre els seus orígens que els remuntava fins a [[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]]. D'aquesta unió nasqueren:
* '''[[Hèrcules II d'Este]]''' ([[1508]]-[[1559]]), '''[[duc de Ferrara]] i [[Duc de Mòdena|Mòdena]]
* [[Hipòlit II d'Este|Hipòlit d'Este]] ([[1509]]-[[1572]]), [[cardenal]]
 
== Duquessa consort ==
Durant els primers anys a [[Ferrara]], un nucli important del [[Renaixement italià]] impulsat pel duc Hèrcules, Lucrècia s'envoltà d'un petit grup de familiars i d'algun servidor borgià, d'[[Humanisme|humanistes]] locals com els Strozzi, Celio Calcagnini i Antonio Tebaldeo, i entrà en contacte amb Pietro Bembo, secretari papal, que li va dedicar Gli Asolani; la relació de la duquessa tant amb aquest com amb el menor dels Strozzi, mort en tràgiques circumstàncies, alimentarà la llegenda sobre el personatge.
 
[[Fitxer:Grave of Duke Alfonso I d'Este, Lucretia Borgia, etc. - Ferrara, Italy.JPG|right|thumb|Tomba d'[[Alfons I d'Este]] i de la seva esposa, Lucrècia Borja, a [[Ferrara]].]]
Lucrècia havia sortit de Roma el [[1502]] per instal·lar-se a la cort ducal dels Este i ja no va tornar mai més a la ciutat. La historiografia d'arrel romàntica ha interpretat els anys a Ferrara com un retir [[burgesia|aburgesat]] que la salva de la caiguda dels Borja. La mort d'Alexandre deixa Lucrècia en una situació delicada, davant de la campanya de descrèdit contra la família, tot i que la relació amb els [[Este]] la manté relativament al marge. Un cop Cèsar iniciï el període que el durà de presó en presó a [[Península Itàlica|Itàlia]] i a la [[península Ibèrica]], Lucrècia intercedirà a favor seu davant de diverses autoritats, entre les quals hi ha el seu sogre, que contemplaconsidera la possibilitat d'una tornada de Cèsar a la [[Romanya]].
 
En heretar el seu marit el [[ducat de Ferrara]] i [[Ducat de Mòdena|Mòdena]] el juny de [[1505]] esdevé duquessa consort d'aquests territoris, i observà les tenses relacions entre el seu espòs i els seus germans per l'herència familiar. L'ambició de la [[República de Venècia]] i del [[Papatpapat]] ([[Juli II]] i [[Lleó X]]) d'incorporar-lo als [[Estats Pontificis]], fa que el duc es vegi immers en contínues guerres, durant les quals Lucrècia exerceix com a lloctinentlloctinenta, i en les quals perdé el [[Ducatducat de Ferrara]], que fou incorporat temporalment als [[Estats Pontificis]].
 
Les complicacions del darrer part porten Lucrècia a la mort el [[24 de juny]] de [[1519]] a la ciutat de [[Ferrara]], senti fou enterrada al costat del seu espòs.
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.elsborja.org/borja06.php Lucrècia Borja aen l'Institut Internacional d'Estudis Borgians].
* [https://sites.google.com/site/diarioborjaborgia/Home Diario Borja - Borgia].
 
{{ORDENA:Borja, Lucrecia}}
17.747

modificacions