Diferència entre revisions de la pàgina «Badia d'Ungava»

Sense canvi de mida ,  fa 4 anys
m
Corregit: es trobrn al > es troben al
m (Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15673563 a 14540788 de KRLS Bot. [s])
m (Corregit: es trobrn al > es troben al)
La badia té una forma gairebé ovalada, amb prop de 260 quilòmetres al punt més ample i uns 320 quilòmetres de llarg. La seva superfície és d'uns 50.000 km². La badia és poc profunda, amb una mitjana de 150 metres, tot i que en la seva unió amb l'[[Oceà Àrtic]], s'arriba fins a una profunditat proera als 300 metres.
 
Són nombroses les illes que hi ha, la gran majoria petites i properes a la costa, destacant per damunt de totes l'[[illa Akpatok]] (903 km²). Les illes situades al nord del [[paral·lel]] 60° N formen part del territori de [[Nunavut]], mentre les petites illes que es trobrntroben al sud d'aquest paral·lel pertanyen al [[Quebec]]. També són nombroses les viles [[inuit]] que hi ha repartides tot seguint la costa, sent la més gran Kuujjuaq, emplaçada en la desembocadura del [[riu Koksoak]].
 
La badia d'Ungava està separada de la [[badia de Hudson]] per la [[península d'Ungava]]. Estudis [[Batimetria|batimètrics]] suggereixen que la badia d'Ungava pot ser el romanent d'un [[cràter d'impacte]] d'uns 225 km de diàmetre.<ref>Jehan Rondot, ''Les impacts météoritiques à l'exemple de ceux du Québec'', Éditions MNH, 1995, pàg. 43.</ref>
1.132.792

modificacions