Eritropoetina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: α es limitada > α és limitada
m Corregit: eritropoetina es regulada > eritropoetina és regulada
Línia 42:
L'eritropoetina se sintetitzada en primer terme en el [[fetge]], quan s'és un [[fetus]], i immediatament després del naixement, la producció es desplaça als [[ronyons]]. Actualment amb proves moleculars del mRNA de l'EPO s'ha determinat que se sintetitza en l'endoteli dels capil·lars situats al voltant dels canals nefrítics.
 
La síntesi d'eritropoetina esés regulada pel nivell de transcripció del gen exclusivament ja que no s'emmagatzema sinó que és secretada directament. El [[gen]] de l'Epo (2.2kb, 5 exons i 4 introns) es troba al cromosoma 7 locus 7q21-7q22. Aquest gen codifica una proteïna precursora de l'EPO de 196 [[aminoàcids]]. El precursor patirà dues modificacions posttraduccionals abans de convertir-se en eritropoetina. Primer, el pèptid senyal de 26 [[aminoàcids]] del N-terminal se suprimit i, després, l'arginina de l'extrem C-terminal és eliminada per una [[carboxipeptidasa]] la proteïna resultant serà l'eritropoetina.
 
La [[hipòxia]] és la causa més evident d'activació del gen de l'EPO. Aquesta activació depèn d'una seqüència potenciadora, "sensible a la hipòxia" que es troba a l'extrem 3’ del gen. Aquesta respon al factor induït per hipòxia-1 (HIF-1, per les inicials en anglès). L'HIF-1 és un [[heterodímer]] compost per subunitats α i β. El factor α, en situació d'[[hipòxia]] passa del [[citoplasma]] al [[nucli cel·lular]], i enllaçant-se al factor β formen el HIF-1. A una distància de 120 parells de bases en direcció 3’ del gen de l'EPO es troba una zona potenciadora que controla l'expressió del gen de l'EPO induït per hipòxia. Serà en aquesta zona on s'unirà l'heterodímer (HIF-1) amb altres proteïnes formant un complex regulador del promotor de transcripció.