Gastroenteritis: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: manifestació es l > manifestació és l |
m Corregit: esosinofílica]] es una > esosinofílica]] és una |
||
Línia 56:
Hi ha diversos factors no infecciosos que provoquen inflamació a l'aparell digestiu.<ref name=EBMED2010/> Les més habituals inclouen medicaments (com ara els [[antiinflamatori no esteroïdal|AINE]]), aliments com la [[lactosa]] (en els individus que hi tenen [[intolerància a la lactosa|intolerància]]) i el [[gluten]] (en els [[celiaquia|celíacs]]). La [[malaltia de Crohn]] també és una causa no infecciosa de gastroenteritis, sovint greu.<ref name=EBMED2010/> Altres casos es produeixen com a conseqüència de la ingestió de [[toxina|toxines]].
[[fitxer:Eosinophilic_gastroenteritis.jpg|thumb|Gastroenteritis eosinofílica. [[Biòpsia]] [[Endoscòpia|endoscòpica]] d'[[Ili (intestí)|ili]]. Tinció: [[Hematoxilina|H]]&[[Eosina|E]]. 100[[Signe de multiplicar|X]]]]
La [[gastroenteritis esosinofílica]]
La [[hipòtesi]] causal més acceptada és una [[reacció d'hipersensibilitat]] enfront d'[[antígens]] alimentaris.<ref name=pmid24813518>{{ref-publicació|cognom=Prussin|nom=Calman|títol=Eosinophilic gastroenteritis and related eosinophilic disorders|publicació=Gastroenterology clinics of North America|data=Juny 2014|volum=43|exemplar=2|pàgines=317-27|pmid=24813518|doi=10.1016/j.gtc.2014.02.013|consulta=30 setembre 2015|llengua=anglès}}</ref> Es caracteritza per la infiltració, difusa o focal, de diferents parts del [[tracte gastrointestinal]] per [[eosinòfils]].<ref name=pmid17052051>{{ref-publicació|cognom=Baig|nom=Muhammad A.|autor2=Qadir, Abdul|autor3=Rasheed, Javeria|títol=A review of eosinophilic gastroenteritis|publicació=Journal of the National Medical Association |data=Octubre 2006 |volum=98|exemplar=10|pàgines=1616-9|pmid=17052051|PMCID=PMC2569760|consulta=30 setembre 2015|llengua=anglès}}</ref> Aquesta infiltració provoca l'alliberament de substàncies inflamatòries que danyen el teixit de les zones afectades. Els criteris de classificació es basen en la profunditat de les capes histològiques infiltrades (fonamentalment: serosa, muscular i [[mucosa]], segons els patrons establerts per Klein l'any 1970).<ref name=pmid12318432>{{ref-publicació|cognom=Talley|nom=NC.|autor2=Shorter, RG|autor3=''et al''|títol=Eosinophilic gastroenteritis: a clinicopathological study of patients with disease of the mucosa, muscle layer, and subserosal tissues|publicació=Gut|data=Gener 1990|volum=31|exemplar=1|pàgines=54-8|pmid=12318432|PMCID=PMC1378340|url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1378340/?page=1|consulta=3 setembre 2015|llengua=anglès}}</ref> La forma mucosa és la mès comú (55-58%), i pot provocar un quadre de [[malabsorció]]. En l'afectació de predomini muscular s'observa un engruiximent de la paret gàstrica o intestinal que, a vegades, comporta una [[estenosi]] o una obstrucció intestinal. La forma serosa és infreqüent, i la seva principal manifestació és l'[[ascites]].<ref name=pmid25177855>{{ref-publicació|cognom=Garibay Vargas|nom=Ondina M.|autor2=Soto Candía, Diego|autor3=''et al''|títol=Gastroenteritis eosinofílica|publicació=Revista Alergia México|data=Juliol-Setembre 2014|volum=61|exemplar=3|pàgines=212-8|pmid=25177855|url=http://www.medigraphic.com/pdfs/revalemex/ram-2014/ram143j.pdf|consulta=3 setembre 2015|llengua=castellà}}</ref>
|