Llengües indoàries mitjanes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mitjana es representada > mitjana és representada
m Corregit: etapa es representada > etapa és representada
Línia 4:
Les [[llengües indoàries]] es classifiquen comunament en tres grans grups (antigues, mitges i noves), una classificació lingüística i no estrictament cronològica, ja que el [[sànscrit]] clàssic va coexistir amb les llengües vernacles indoàries mitges. Algunes de les seves característiques lèxiques i morfològiques delaten el fet que no són una continuació directe del [[sànscrit]] {{lang|sa|Ṛgvedic}}, la base principal del sànscrit clàssic, sinó que descendeixen de dialectes que, malgrat tenir moltes similituds, eren diferents del {{lang|sa|Ṛgvedic}} i en alguns aspectes fins i tot més primitius.
 
L'etapa de indoària mitjana es creu que es va estendre durant més d'un miler d'anys en el 600 aC i el 1000 dC, i sovint es divideix en tres o quatre subdivisions principals. La primera etapa esés representada per les inscripcions d'[[Asoka]] (vers 250 aC) i en el [[Pali|pāli]] (utilitzat en les escriptures [[budistes]]) i l'[[Ardhamagadhi|ardhamāgadhī]] (utilitzat en les escriptures [[jainistes]]). L'etapa mitjana és representada per diversos [[pràcrit|pràcrits]], especialment el [[sauraseni]], el [[maharashtri]] i el [[magadhi]]. L'última etapa és representada pels dialectes [[Apabhramsha|apabhraṃśa]] del segle VI i posteriors, que precedeixen a les llengües indoàries modernes<ref name="oberlies">Oberlies, Thomas, ''Aśokan Prakrit and Pali''. The Indo-Aryan Languages {{en}} Ed. George Cardona, Dhanesh Jain: Routledge Language Family Series, 2003.</ref><ref name="Shapiro, Hindi">Shapiro, ''Hindi.''</ref> (per exemple, el [[braj bhasha]]).
 
==Fonologia i morfologia==