Jacques Rivette: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
- {{actualitat|mort}} |
retocs de format |
||
Línia 4:
'''Jacques Rivette''' ([[Rouen]], [[1 de març]] de [[1928]] - [[29 de gener]] de 2016)<ref>{{ref-notícia|cognom=Casas|nom=Quim|títol=Mor Jacques Rivette, bastió de la Nouvelle Vague|publicació=El Periódico de Catalunya|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/jacques-rivette-nouvelle-vague-4856049|consulta=29 gener 2016|data=29 gener 2016}}</ref> fou un [[director de cinema]] [[França|francès]]. Juntament amb [[Jean-Luc Godard]], Rivette fou considerat un dels directors més experimentals i influents de la ''[[nouvelle vague]]''. Les seves històries solien desenvolupar-se de maneres poc convencionals, moltes vegades barregen romanç, misteri i comèdia i fins i tot incloïen escenes improvisades. Els seus films també es van destacar per la seva excessiva longitud, com [[Out 1]] de [[1971]] que dura 13 hores i té una versió reduïda de 4 hores i mitja.
El [[1950]] es va unir al [[Cineclub]] del [[Barri Llatí de París]] i va començar a escriure crítiques cinematogràfiques per a la revista ''[[Gazette du Cinema]]''. També per a aquesta època va gravar els seus primers [[curtmetratge]]s, ''Aux Quatre Coins'' (1950), ''Le Quadrille'' (1950), i ''Le Divertissment'' (1952). El [[1952]] va començar a escriure per a [[Cahiers du Cinéma]] al costat d'altres crítics, amb qui protagonitzaria la ''[[nouvelle vague]]'': [[Eric Rohmer]], [[Jean-Luc Godard]], [[François Truffaut]] i [[Claude Chabrol]].▼
▲El [[1950]] es va unir al [[Cineclub]] del [[Barri Llatí de París]] i va començar a escriure crítiques cinematogràfiques per a la revista ''[[Gazette du Cinema]]''. També per a aquesta època va gravar els seus primers [[curtmetratge]]s, ''Aux Quatre Coins'' (1950), ''Le Quadrille'' (1950), i ''Le Divertissment'' (1952).
== Filmografia ==
* 1960: ''Paris nous appartient''
* 1966: ''Suzanne Simonin, la Religieuse de Diderot'', també coneguda com ''La Religieuse''
| |||