Canvi climàtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.18.137.119. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
yo papa?
Línia 1:
yo soy tu padre
{{confusió|escalfament global}}
[[Fitxer:SurfaceTemperature.jpg|right|thumb|272x272px|Mapa de temperatures terrestres]]
Per '''canvi climàtic''' s'entén un canvi de clima atribuït directament o indirecta a l'activitat humana, que altera la composició de l'atmosfera mundial i que se suma a la variabilitat natural del clima observada durant períodes de temps comparables.<ref>{{ref-web|títol = Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. (Article 1, definicions)|data = Aprovat el 9 de maig de 1992 i signat el 4 de juny durant la Cimera de Rio|url = http://canviclimatic.gencat.cat/ca/politiques/acords_internacionals/conveni_marc_de_les_nacions_unides/el_conveni_marc_de_les_nacions_unides/|nom = Nacions Unides|consulta = 23/11/2015}}</ref>
 
No s'ha de confondre el "canvi climàtic" amb la "variabilitat climàtica", ja que aquesta fa referència a qualsevol variació del clima (interestacional, interanual, per dècades, per segles...) sigui per processos propis del sistema climàtic o per altres causes.<ref>{{Ref-web|url = http://www.xn--enciclopdia-59a.cat/EC-GEC-0521548.xml|títol = Diccionari de l'Enciclopèdia catalana|consulta = 23/11/2015|llengua = Català|editor = |data = }}</ref> De fet, la variabilitat és una de les característiques essencials del comportament atmosfèric a qualsevol escala temporal.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Martín Vide|nom = Javier|títol = El temps i el clima|url = |edició = |llengua = Català|data = 2002|editorial = Rubes editorial|lloc = Barcelona|pàgines = 127|isbn = 84-393-6033-9}}</ref>
 
== L'efecte d'hivernacle ==
{{Article principal|Efecte d'hivernacle}}
 
A l'[[atmosfera]] que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja que emet la superfície del planeta Terra. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi a l'espai exterior i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15&nbsp;°C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.
 
El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi ha abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.<ref>{{Ref-web|url = http://canviclimatic.gencat.cat/ca/el_canvi_climatic/efecte_hivernacle/|títol = Els gasos amb efecte d'hivernacle|consulta = 23/11/2015|llengua = Català|editor = Gencat|data = }}</ref>
 
=== Gasos amb efecte d'hivernacle ===
{{Article principal|Gas hivernacle}}
 
Els [[Gas hivernacle|gasos amb efecte d'hivernacle]] són components gasosos de l'atmosfera, tant naturals com d'origen antropogènic, que absorbeixen i reemeten radiació infraroja. A mesura que incrementa la concentració d'aquests gasos, la radiació infraroja és absorbida a l'atmosfera i reemesa en totes direccions, la qual cosa contribueix que la temperatura mitjana de la Terra augmenti. Aquest fenomen s'anomena efecte d'hivernacle perquè l'absorció i posterior emissió de radiació infraroja també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles.
 
L'atmosfera influeix fonamentalment en el clima, si no existira, la temperatura en la Terra seria de -20 °C, però l'atmosfera es comporta de manera diferent segons la [[longitud d'ona]] de la [[radiació]]. El Sol per la seua alta [[temperatura]] emet fonamentalment a 5 [[micró|micròmetres]] i l'atmosfera deixa passar la radiació. La Terra té una temperatura molt més baixa, i remet part de la radiació però a una longitud molt més llarga, d'uns quinze micròmetres. Així, l'atmosfera ja no és transparent. El [[anhídrid carbònic|CO<sub>2</sub>]] que està actualment en l'atmosfera, en una concentració de 367 [[concentració|p.p.m.]], absorbeix aquesta radiació igual que el [[vapor d'aigua]]. El resultat és que l'atmosfera s'escalfa i torna a la Terra part d'aqueixa energia, raó per la qual la temperatura mitjana superficial és d'uns 15 °C, i dista molt del valor d'equilibri sense atmosfera. A aquest fenomen se l'anomena [[efecte d'hivernacle]] i el CO<sub>2</sub> i l'[[Aigua|H<sub>2</sub>O]] són els gasos responsables d'això. Gràcies a aquest efecte d'hivernacle és possible la vida a la Terra.
 
== El CO<sub>2</sub> com a regulador del clima ==
Durant les últimes dècades els mesuraments en les diferents [[Estació meteorològica|estacions meteorològiques]] indiquen que el planeta s'està escalfant. Els últims 10 anys han sigut els més calorosos des que es porten registres, i els científics anuncien que en el futur seran encara més calents. La majoria dels experts estan d'acord amb què els humans exerceixen un impacte directe sobre aquest procés d'escalfament, generalment conegut com a [[efecte d'hivernacle]]. A mesura que el planeta s'escalfa, els casquets polars es fonen. Atès que la [[neu]] té un elevat [[albedo]] torna la major part de radiació que incideix sobre ella a l'espai. La disminució dels casquets també afectarà perquè l'albedo terrestre farà que la Terra s'escalfi encara més. L'[[escalfament global]] també ocasionarà que s'[[evaporació|evapori]] més aigua dels oceans. El [[vapor d'aigua]] actua com un gas hivernacle. Així, hi haurà un major escalfament. Això produeix el que s'anomena ''efecte amplificador''. De la mateixa manera, un augment de la nuvolositat a causa d'una major evaporació contribuirà a un augment de l'albedo. El problema és de difícil predicció ja que, com es veu, hi ha retroaccions positives i negatives.
 
Naturalment, hi ha efectes compensadors. El CO<sub>2</sub> juga un important paper en l'efecte hivernacle: si la temperatura és alta, s'afavoreix el seu intercanvi amb els oceans per a formar [[carbonat]]s. Llavors l'efecte hivernacle decau i la temperatura també. Si la temperatura és baixa, el CO<sub>2</sub> s'acumula perquè no s'afavoreix la seva extracció i, així, augmenta la temperatura. El CO<sub>2</sub> exerceix, per tant, un paper regulador molt important.
 
== Apareix la vida a la Terra ==
En l'[[origen de la vida]] van apareixent els primers éssers [[autòtrof]]s a la [[Terra]]. Les plantes absorbeixen CO<sub>2</sub> i emeten [[Oxigen|O<sub>2</sub>]]. La seva acumulació en l'atmosfera va afavorir l'aparició dels [[animals]] que l'usen per a [[respiració|respirar]] alhora que retornen CO<sub>2</sub>. El O<sub>2</sub> en una atmosfera és el resultat d'un procés viu i no al revés. Els [[boscos]] són per tant els «pulmons de la Terra». Actualment els boscos tropicals ocupen la regió equatorial del planeta i entre l'Equador i el Pol hi ha una diferència tèrmica de 50 °C. Fa 65 milions d'anys la temperatura era 8° centígrads superior a l'actual i la diferència tèrmica entre l'Equador i el Pol era d'uns pocs graus. Tot el planeta tenia un clima tropical i apte per als senyors de la Terra d'esta època: els [[dinosaures]]. Un cataclisme cometari va acabar amb ells. Les [[extinció massiva|extincions massives]] d'animals s'han produït periòdicament en la història de la Terra.
 
== Les glaciacions del Plistocè ==
 
L'[[home]] va aparèixer fa uns tres milions d'anys: Des d'en fa uns dos milions, la terra ha patit [[Període glacial|períodes glacials]] on gran part d'[[Amèrica del Nord]] i [[Europa]] van quedar sota gruixudes capes de gel durant molts anys. Després, ràpidament els gels van desaparèixer i van donar lloc a un [[període interglacial]] en el qual vivim. El procés es repetix cada cent mil anys aproximadament. L'última època glacial va acabar fa uns quinze mil anys i va donar lloc a un canvi fonamental en els hàbits de l'home amb el descobriment de l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]]. La millora de les condicions tèrmiques va provocar el pas del [[paleolític]] al [[neolític]], ara fa uns cinc mil anys.
 
No va ser fins a [[1941]] que el [[matemàtic]] i [[astrònom]] [[Sèrbia|serbi]] [[Milutin Milankovitch]] va proposar la [[Teoria de Milankovitch]] segons la qual les variacions orbitals de la Terra van causar les [[Plistocé|glaciacions del Plistocè]].
 
Va calcular la [[insolació (meteorologia)|insolació]] en latituds altes de l'hemisferi Nord al llarg de les [[estació de l'any|estacions]]. La seva tesi afirma que és necessària l'existència d'estius freds, en comptes d'hiverns severs, per a iniciar una edat del gel. La seva teoria no va ser admesa en el seu temps i va caldre esperar a principis dels anys cinquanta perquè [[Cesare Emiliani]], que treballava en un laboratori de la [[Universitat de Chicago]], presentés la primera història completa que mostrava l'avanç i retrocés dels gels durant les últimes glaciacions. La va obtenir d'un lloc insòlit: el fons de l'oceà, comparant el contingut de l'isòtop pesat oxigen-18 (0-18) i d'oxigen-16 (0-16) en les petxines fossilitzades.
 
== El mínim de Maunder ==
 
Des que en [[1610]] [[Galileo Galilei|Galileu]] va inventar el [[telescopi]], el Sol i les seves [[taca solar|taques]] han sigut observades amb assiduïtat. No va ser fins al [[1851]] que l'astrònom [[Heinrich Schwabe]] va observar que l'[[Cicle solar|activitat solar]] seguia un cicle d'onze anys, amb màxims i mínims. En [[1977]] [[J. Eddy]], estudiant documentació antiga, s'adonà que des de [[1645]] a [[1715]] el Sol interromp el cicle d'onze anys i apareix una època on quasi no apareixen taques, denominat [[mínim de Maunder]]. El Sol i les estrelles solen passar un terç de la seua vida en aquestes crisis i durant elles l'energia que emet és menor i es correspon amb períodes freds en el clima terrestre.
 
Les [[aurora boreal|aurores boreals]] o australs causades per l'activitat solar desapareixen o són rares.
 
Hi ha hagut 6 mínims solars semblants al de Maunder des del mínim egipci de l'any [[1300 aC]] fins a l'últim que és el de Maunder. Però la seua aparició és molt irregular, amb lapses de només 180 anys, fins a 1100 anys, entre mínims. Generalment els períodes d'escassa activitat solar duren uns 115 anys i es repeteixen aproximadament cada 600. Actualment estem en el «màxim modern» que va començar en 1780, quan torna a reaparèixer el cicle d'11 anys. Un mínim solar ha d'ocórrer com molt tard l'any 2900 dC i un nou període glacial, el cicle del qual és d'uns cent mil anys, pot aparèixer cap a l'any 44.000 dC, si les accions de l'home no l'impedeixen.
 
== Combustibles fòssils i escalfament global ==
 
A finals del [[segle XVII]] l'ésser humà va començar a utilitzar combustibles fòssils, que la Terra havia acumulat en el subsòl, durant la seva història geològica. La crema de [[petroli]], [[carbó]] i [[gas natural]] ha causat un augment del CO<sub>2</sub> en l'atmosfera que últimament és d'1,4 p.p.m. a l'any i ha produït conseqüentment un augment de la temperatura. S'estima que des que hi ha constància de la mesura de temperatures, fa uns 150 anys (sempre dins de l'època industrial), aquesta ha augmentat 0,5 °C i es preveu un augment de 1 °C en el 2020 i de 2 °C en el 2050.
 
A principis del [[segle XXI]] l'escalfament global sembla irrefutable, a pesar que les estacions meteorològiques en les grans ciutats han passat d'estar en la perifèria de la ciutat, al centre d'aquesta i l'efecte d'illa urbana també ha influït en l'augment observat. Els últims anys del [[segle XX]] i els primers anys del present segle es caracteritzen per posseir les temperatures mitjanes més elevades fins ara arreplegades.
 
== Matèria interdisciplinària ==
Pel '''canvi climàtic''' cal considerar qüestions pertanyents als més diversos camps de la [[ciència]]: la [[meteorologia]], la [[física]], la [[química]], l'[[astronomia]], la [[geologia]] i la [[biologia]] ([[Les 10 espècies més amenaçades pel canvi climàtic|espècies amenaçades]]), hi tenen moltes coses a dir. Per aquest motiu la Viquipèdia resta oberta a tots els especialistes que hi vulguin dir la seva.
 
== Conseqüències del canvi climàtic ==
[[Fitxer:Lobos Island desertification.jpg|esquerra|thumb|Desertificació]]
Les conseqüències del canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè desconeixem el comportament de l'atmosfera en les noves condicions. No obstant això, les previsions que es tenen són:
* Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l'augment de la quantitat d'aigua sinó també pel volum més gran d'aigua dels oceans com a conseqüència d'haver-se escalfat.
* Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres.
* Canvis en el règim actual de [[Precipitació atmosfèrica|precipitacions]]: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l'evaporació de l'aigua.
* Canvis en la distribució de la [[vegetació]]. Disminució de les zones cultivables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o [[desertificació]].
* Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la [[malària]] o el [[còlera]] a Europa.
 
== Estudis internacionals ==
El setembre de 2013, el [[Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic|Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic]], GEICC (en anglès ''Intergovernmental Pannel on Climate Change, [[IPCC]])'' va presentar el '''Resum per a responsables polítics'''<ref>Summary for Policymakers: http://www.climatechange2013.org/images/uploads/WGIAR5-SPM_Approved27Sep2013.pdf</ref> del primer capítol del '''5è Informe sobre Canvi Climàtic''':<ref>[http://www.ipcc.ch/report/ar5/wg1/#.UmUFNUoksQ4 Climate Change 2013: The Physical Science Basis: http://www.ipcc.ch/report/ar5/wg1/#.UmUFNUoksQ4]</ref> La Base Científica Física. Aquest informe exposa el coneixement més actual sobre el tema i presenta novetats respecte als quatre informes publicats anteriorment, com ara l'efecte de la influència humana en el clima.<ref>Comunicado de prensa del IPCC: http://www.ipcc.ch/news_and_events/docs/ar5/press_release_ar5_wgi_sp.pdf</ref>
 
Els altres dos capítols i el document final de síntesi sortiran durant el 2014:
* Impactes, adaptació i vulnerabilitat (grup de treball II) es va presentar a la reunió de Yokohama (Japó) el març de 2014<ref>{{ref-web|url=http://www.ipcc-wg2.gov/AR5/|consulta=13 abril 2014|títol=Climate Change 2014: Impacts, Adaptation, and Vulnerability: IPCC Working Group II Contribution to AR5|obra=IPCC Working Group II}}</ref>
* Mitigació del canvi climàtic (grup de treball III) va veure la llum a Berlín (Alemanya), l'abril de 2014<ref>{{ref-web|url=http://www.mitigation2014.org/|consulta=13 abril 2014|títol=Climate Change 2014: Mitigation of Climate Change: IPCC Working Group III Contribution to AR5|obra=IPCC WGIII Fifth Assessment}}</ref>
* Document de síntesi, sortirà a la reunió de Dinamarca l'octubre de 2014
 
Els estudis anteriors publicats pel mateix Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic són els següents:<ref>Web IPCC: http://www.ipcc.ch/publications_and_data/publications_and_data_reports.shtml#1</ref>
# Primer estudi sobre Canvi Climàtic (conegut per FAR segons les seves sigles angleses): La Base Científica Física (1990), Estudi d'Impactes (1990), Estratègies de Resposta (1991)
# Segon estudi sobre Canvi Climàtic (conegut per SAR) : La Ciència del Canvi Climàtic (1995), Impactes, Adaptacions i Mitigacions del Canvi Climàtic (1995), Dimensió Econòmica i Social del Canvi Climàtic (2005), Informe de Síntesi (2005)
# Tercer estudi sobre Canvi Climàtic (anomenat TAR): La Base Científica (2001), Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat (2001), Mitigació (2001), Informe de Síntesi (2001)
# Quart estudi sobre Canvi Climàtic (conegut per AR4): La Base Científica Física (2007), Impactes, Adaptació i Vulnerabilitt (2007), Mitigació del Canvi Climàtic (2007), Informe de Síntesi (2007)
 
== Vegeu també ==
* [[Acord de París]]
* [[Efecte Callendar]] i [[efecte hivernacle]]
* [[Globalització]] i [[escalfament global]]
* [[Sostenibilitat]] i [[capacitat de càrrega]]
* [[Factors de Kaya]]
* [[Origen de la vida]]
* [[Pobles en transició]]
 
== Referències==
<references />
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/canvi-climatic/informacio-general/ Meteocat: Informació general sobre el canvi climàtic]
* [http://canviclimatic.gencat.cat/ca/el_canvi_climatic/ El canvi climàtic] Oficina Catalana del Canvi Climàtic
* {{en}} [http://www.ipcc.ch Web de l'][[ONU]] per al canvi global
* {{en}} [http://www.usgcrp.gov Programa per al canvi global (EUA)]
* {{en}} [http://www.greenpeace.org [[Greenpeace]]]
* {{en}} [http://www.panda.org/climate/index.cfm '''WWF''']
* {{en}} [http://www.cru.uea.ac.uk Climatic Research Unit ([[Norwich]]:[[East Anglia]])]
* {{en}} [http://environment.newscientist.com/channel/earth/dn11462 Climate change: A guide for the perplexed], al New Scientist
 
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Canvi Climatic}}
[[Categoria:Canvi climàtic| ]]