Columbia Records: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/) |
m Corregit: com cantants d > com a cantants d |
||
Línia 6:
Columbia va incrementar els seus llaços comercials amb Edison i la "North American Phonograph Company" el [[1893]], i posteriorment només venia enregistraments i fonògrafs de la seva pròpia manufactura. Columbia va començar venent discos gravats i fonògrafs addicionalment als sistemes de cilindres el [[1901]]. Per una dècada Columbia va competir tant amb la companyia de cilindres per a fonògraf de Edison com amb la companyia de discos gravats ''[[Victor Talking Machine]]'', sent un dels tres grans noms en el so gravat.
El [[1908]] Columbia va introduir la producció massiva dels discos de doble costat, amb enregistraments estampats en ambdós costats del disc. Això corria per als enregistraments comercials de música popular i cantants de poc renom, car els enregistraments de celebritats com a cantants d'[[òpera]] i famosos instrumentistes, van seguir sent d'una sola cara fins a l'any [[1923]] quan es decideix (conjuntament amb Victor i el seu famós Segell Vermell) deixar de produir aquesta classe de discos i bolcar-se de ple a la producció de discos dobles.
El [[1903]] comença la famosa sèrie de discos de "Celebritats" sota el nom de "Columbia Grand Opera Record", contant amb alguns dels més destacats cantants lírics de l'època com [[Ernestine Schumann-Heink]], [[Édouard de Reszke]] i [[Sigrid Arnoldson]]. Eren discos d'una sola cara amb acompanyament de [[piano]], com generalment es va fer fins a [[1905]] quan els cantants van començar a acompanyar-se amb [[orquestra]].
| |||