Juno: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: romans de que els > romans que els |
m Corregit: com ''Curia > com a ''Curia |
||
Línia 18:
L'apel·latiu ''Lucina'' ha estat motiu de controvèrsia entre els estudiosos. Alguns relacionen ''Lucina'' amb la paraula ''[[lucus]]''(clariana en un bosc sagrat), doncs la deessa tenia des de temps antics un santuari al Cispius a prop del temple de [[Mefitis]].<ref>''lucus'' espentat per: [[Plini el Vell]] ''Naturalis Histooria'' XVI 235; [[Marc Terenci Varró|Varró]] ''Lingua Latina'' V 49; [[Ovidi]] ''Fasti'' II 435 i VI 449</ref> Altres creuen que es tracta d'una paraula derivada de ''lux''(llum) i estaria relacionada amb el part i els nens<ref>[[Marc Terenci Varró|Varró]] ''Lingua latina'' V 69; [[Ciceró]], ''De natura deorum'' II 68; [[Ovidi]] ''Fasti'', II 450 i III 255; [[Plutarc]], ''Quaestiones Romanae'', 77</ref>{{efn|L'associació entre Juno Lucina i Mefitis citades juntament no són mera coincidència doncs a Rossano di Vaglio, a Lucània, s'han trobat inscripcions relacionant ambdues deitats: "μ]εfίτηι καπροτινν[ιαις", "διωvιιας διομανας" (domina),<ref>M. Lejeune "Notes de linguistique italique XXIII: Le culte de Rossano di Vaglio" en Revue d'Etudes Latins 45 1967 p. 202-221</ref><ref>"Inscriptions de Rossano di Vaglio 1971" en RAL 26 1971 pàg. 667 i seg.</ref>( Inscripcions dels segles III o II)}}
Un altre apel·latiu que rebia la deessa era el nom ''Covella'', per expressar la seva funció com intercessora amb les activitats relacionades amb la lluna, inclosa la menstruació de les dones, i d'aquí la seva invocació amb tota mena de començaments. Els ''calenda''(primer dia) de cada mes estava dedicat a Juno. A la localitat de ''Laurentum'' era coneguda com ''Kalendaris Iuno'' (Juno de les calenda).<ref>[[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]], ''Saturnalia'', I 15, 18; [[Marc Terenci Varró|Varró]], ''Lingua Latina'', V 69</ref> A Roma també era invocada cada començament de mes pel ''pontifex minor'' al lloc conegut com a ''Curia Calabra''{{efn|La ''Curia Calabra'' era un temple emprat a l'antiga Roma per a l'observació de la lluna nova. Tot i que el seu emplaçament és desconegut, devia ser una mena de lloc envoltat de murs però sense sostre, situat al davant de la cabana de l'augur (''auguraculum''), probablement al sud-oest de l'àrea capitolina, dins el recinte del temple de [[Temple de Júpiter Capitolí|Júpiter]]. [[Servi Maure Honorat]] va identificar la Curia Calabra com la ''Casa Romuli'' situada al mateix turó,<ref>[[Servi Maure Honorat]], ''Anotacions sobre l'[[Eneida]]'', 8. 654</ref> però Macrobi donava a entendre que era una construcció adjacent a la Casa Romuli.<ref>[[Macrobi]], ''Saturnalia'' 1.15.10, 19</ref>}} El calendari primitiu dels romans era de base lunar. Per la ''calenda'', nom del primer dia de cada mes, el pontífex minor anava a la ''Curia Calabra'' per observar la desaparició de la lluna (lluna nova). Llavors el ''Rex Sacrificulus''(mestre de cerimònies) i el ''pontifex'' feien un sacrifici invocant a Juno, mentre els ciutadans eren cridats (''in comitia calata'') a observar el ritual. El terme ''calata'' i ''Calabra'' probablement deriven del verb ''calare''(«aplegar», «cridar» ),<ref>[[Marc Terenci Varró]], ''De lingua latina'' 6.27; [[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]], ''Saturnalia'' 1.15.10–19</ref> que anunciava la data de la ''nonae''.<ref>Varró VI 27: «sic :"Die te quinti kalo Iuno Covella" o "Septimi die te kalo Iuno Covella"; però el text sembla estar malmès, per tant R. Schilling afegeix: "... dixit quinquies: "Kalo Iuno Covella" aut (o) septies: "Kalo Iuno C." ».</ref> Era el mateix dia que la ''[[Rex sacrorum|Regina sacrorum]]'' li sacrificava una truja blanca o un corder. Se la vinculava amb Janus, el déu dels passatges i principis, sovint dit ''Iunonius'' per compartir aquest aspecte amb la deessa Juno.
===Relació Juno i iuvens===
| |||