Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra de les Malvines»

correcció (cas-cat)
m (Nom de la plantilla en català)
(correcció (cas-cat))
En una situació en què el govern militar argentí es trobava cada vegada més qüestionat arran de la greu crisi econòmica que patia el país, (amb uns índexs d'[[hiperinflació]] del 140% annual a finals de [[1981]]), com també a conseqüència de les [[Asociación Madres de Plaza de Mayo|protestes]] contra les violacions dels [[drets humans]] i la brutalitat de la seva repressió, amb milers de morts i de [[Desaparició forçada|"desapareguts"]], el dictador Galtieri va mirar d'usar en profit propi un tema patriòtic argentí com ho és la reivindicació de les Malvines, el qual es relaciona amb el concepte [[geopolítica|geopolític]] de l'Argentina bicontinental en què la possessió de les [[Antilles antàrtiques]] (les [[Malvines]], les [[Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud|Geòrgies i Sandwich del Sud]], les [[Illes Òrcades del Sud|Òrcades del Sud]] i les [[Illes Shetland del Sud|Shetland del Sud]]) serviria de pont cap als territoris [[Antàrtida|antàrtics]] que l'Argentina pretén annexionar-se.<ref>François Thual : ''Géopolitique de l'Amérique latine'', 1996</ref>
 
Després de la ruptura de les negociacions diplomàtiques el gener de [[1982]], es va encarregar a l'almirall [[Jorge Anaya]] planificar la invasió de l'arxipièlagarxipèlag, programada per a l'abril; com a pas previ, el [[19 de març]] un grup de civils argentins, que es presentaven com a ferrovellers, va desembarcar a les Gèorgies del Sud i va realitzar-hi un acte patriòtic com ho fou hissar-hi la bandera argentina i cantar l'himne nacional; el [[25 de març]], la flota britànica de l'Antàrtida va rebre l'ordre d'expulsar-los però no va poder dur-la a terme perquè tres vaixells militars argentins l'hi van impedir; per altra banda, el [[30 de març]], el govern argentí va efectuar un embarcament de tropes a [[Puerto Belgrano]].
 
Immediatament després de la invasió del [[2 d'abril]], la bandera argentina va onejar als edificis públics de l'arxipièlagarxipèlag, com també s'hi va imposar [[castellà|l'espanyol]] com a llengua oficial, s'hi introduïren canvis en la toponímia, el més destacat dels quals fou denominar la capital de les Malvines (Malvinas en espanyol) Puerto Argentino, bandejant així el nom tradicional de [[Port Stanley]], i es va decretar que en la conducció de vehicles calia circular per la dreta, i no pas per l'esquerra com s'havia fet fins aleshores.
 
A l'Argentina, la decisió britànica presa mesos abans de replegar les forces navals de l'Atlàntic Sud fou el fet que la dictadura argentina interpretà com a senyal que [[Londres]] no tindria ganes ni forces per defensar les Malvines, als habitants de la qual el [[1981]] s'havia retirat la plena ciutadania britànica