Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida ,  fa 3 anys
m
Corregit: Halle]] al [[1891 > Halle]] el [[1891
La tèrbola relació amb [[Leopold Kronecker|Kronecker]] es fou calmant i Cantor abandonà els treballs filosòfics i retornà al camp [[matemàtic]] amb ''[[Beiträge zur Begründung der transfiniten Mengenlehre]]'' (''contribucions als fonaments de la teoria de conjunts transfinits''). La primera part d’aquesta feina fou publicada el [[1895]], tractava sobre conjunts simples ordenats. La segona, tot i que fou acabada poc temps després de la primera, sobre conjunts ben ordenats, no fou publicada fins dos anys després. Sembla, aparentment, que pretenia incloure una demostració de la [[hipòtesi del continu]], que tants problemes li portà i que romangué inconclusa.
 
El [[1890]], Cantor ajudà a la fundació de ''[[Deutsche Mathematiker-Vereinigung]]'' (''[[Societat matemàtica alemanya]]'''')'' i en presidí la primera conferència a [[Halle (Saxònia-Anhalt)|Halle]] alel [[1891]], on presentà el seu famós [[Diagonalització de Cantor|argument de la diagonalització]].  A partir del [[1895]], les seves teories foren defensades per matemàtics més joves i enèrgics. Continuà amb feines matemàtiques intermitents, interrompudes per atacs de la seva condició mental que a partir del [[1904]] degenerà dràsticament.
 
Cantor passà els últims anys exercint de professor, tot i que fou excusat de diversos semestres degut a la seva condició. Esperava poder conèixer a [[Bertrand Russell|Russell]] en persona, poc després d’haver publicat els ''[[Principia Mathematica (Russell-Whitehead)|Principia Mathematica]]'', però la malaltia i problemes familiars no ho permeteren. Li fou concedit el grau honorari de Doctor en Lleis per la [[Universitat de St Andrews]], d'[[Escòcia]], però altre cop la seva condició impedí que rebés el premi en persona.
1.120.671

modificacions