Teoria de la gran unificació: diferència entre les revisions

[[Steven Weinberg]] i [[Abdus Salam]] elaboraren entre [[1967]] i [[1968]] una teoria relativista del camp quàntic, que permetia expressar les interaccions electromagnètiques i dèbils de manera unificada ([[interacció electrodèbilelectrofeble]]) i va preveure fets que més tard foren comprovats experimentalment. Posteriorment, [[Howard Georgi]] i [[Sheldon Lee Glashow]] desenvoluparen una nova teoria que aportava noves característiques i corregia alguns errors i omissions de la teoria anterior. Aquesta nova teoria, però, preveia el deteriorament del protó. Això va donar lloc a una sèrie d'experiments per detectar aquest efecte, però el temps de vida d'un protó és massa extens (10³¹ anys), de manera que no és possible observar la partícula durant suficient temps per a presenciar-ne la descomposició. Com a alternativa a observar un sol protó durant aquest període de temps, s'optà per observar una quantitat suficient de protons. Aquests experiments permeteren observar el deteriorament d'un protó, que fou visualitzat com un centelleig en una sèrie de fotosensors.