El Poble-sec: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Poble Sec capvespre.jpg|thumb|El Poble-sec des d'un terrat. A la dreta de la fotografia hi destaquen les tres xemeneies de l'antiga central elèctrica, ara oficines de [[Fecsa-Endesa]] i el campanar i la [[cúpula]] de l'església de Santa Madrona.]]

 

 

La costa del poble sec, com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, i disposava d'una via d'accés a la ciutat.<ref>{{ref-llibre |cognom= |nom= |capítol=Drassanes Reials |títol=Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011 |editorial=Ajuntament de Barcelona |data=2012 |pàgines=151 |isbn=}}</ref> El port fou usat habitualment fins al [[segle X]] i esporàdicament fins al [[segle XIV]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Terradas Muntañola |nom=Robert |títol=Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración |llengua=castellà |editorial=Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle |data=2009 |pàgines=22 |isbn=978-84-937011-9-2}}</ref> A principis del [[segle XIII]] ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], en uns terrenys que [[Jaume el Conqueridor]] va prohibir la construcció de noves cases i ordenà l'enderroc de les existents.{{sfn|Terradas Muntañola|2009|p=24-25}} Durant el regnat de [[Pere el Gran]] entre els anys [[1275]] i el [[1285]], es va iniciar la construcció de les [[Drassanes Reials de Barcelona]], que constaven d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda del mar emmarcant un gran pati central descobert, amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen.<ref>{{ref-publicació|cognom=Cubeles, Albert; Moreno, Iñaki; Nadal, Esteve|títol=Noves descobertes arqueològiques a la Drassana reial de Barcelona|publicació=Revista de Catalunya|data=2012|pàgines=117-139|volum=278|exemplar=278|consulta=16/3/2013}}</ref>