Senya Blanca: diferència entre les revisions

La Senya Blanca, també conegut com el xalet de Josep Ensesa i Gubert,  va ser el primer xalet de la [[S'Agaró|Urbanització de S’Agaró]]. Va ser construït el 1924 per l’arquitecte gironí [[Rafael Masó i Valentí]]. Es troba al carrer Senya Blanca, número 5 de S’Agaró.

 

 

== Història ==

 

En aquells terrenys, Ensesa pare i l’arquitecte Rafael Masó ja tenien en ment construir una urbanització des de 1916 però per diverses raons, entre elles l’arribada de Mundial, el projecte es va estroncar. Més endavant, Ensesa i Pujadas, per tal de donar una empenta al projecte, va prometre un solar de franc al primer que es llancés a construir-hi. El seu fill, al topar amb la situació de [[L'Estartit|l’Estartit]], li va prendre la paraula. És així com es va iniciar la urbanització de S’Agaró i es va edificar Blanca, encarregades totes dues a Masó, arquitecte que ja havia treballat per a la família en altres ocasions (com per exemple a la Casa Ensesa i Farinera Montserrat de Girona)<ref name=":0" />.

 

Pel que fa a la decoració exterior, sobretot es basava en la utilització de ceràmica i alguns motius decoratius com els rombes en relleu d’alguns finestrons, algunes línies d’imposta o el petit frontó que hi havia sobre la coberta del porxo. En relació amb la ceràmica, sobretot es van utilitzar rajoles verdes i grogues, combinades de diferents maneres: formant línies diagonals (a l’interior del porxo), rombes (en els capitells de la pèrgola de la terrassa), zig-zags (a la jardinera que recorre les finestres de la façana nord), etc. L’ús de diversos materials a l’exterior del xalet també ajudava a la decoració ja que es creaven jocs de colors i textures que contrastaven entre sí. Un exemple de gran bellesa d’aquestes característiques era el porxo que donava accés a la vivenda on es barrejava la ceràmica negra i la vidriada, el ferro, la pedra, la fusta, l’obra vista, etc. El porxo era de planta rectangular i els vanos i accessos eren arcs de mig punt recolzats en columnes de ceràmica negra decorades amb estrígils. A part de les columnes dels arcs, la ceràmica també estava present als ampits (rajoles verdes i grogues), en els sòcols, i en dos murals de l’interior del porxo, un de temàtica floral envoltat amb un marc de rajoles verdes i grogues i l’altre que representava un sant. El ferro es trobava en el fanal que il·luminava l’interior i en la reixa d’una de les finestres de la casa que donava al porxo. La fusta estava en les bigues del sostre i en la porta d’entrada a la vivenda, la qual estava decorada en relleu amb unes llaceries geomètriques que recordaven les de l’art musulmà. La pedra es podia veure als marcs de la porta d’entrada a la vivenda i de la ventana de la reixa. El maó en la part visible del podi on es recolza la casa i en les escales que comunicaven el porxo amb els jardins. La terracuita es trobava al terra, es tractava de rajoles col·locades en cartabó. I per últim, la coberta era de teula àrab i formava un ràfec que es recolzava en els remats de les bigues interiors del sostre.

El jardí principal es situava de manera obliqua enfront de la façana est. Seguia un eix de simetria marcat per un estany rectangular al final del qual hi havia una rotonda. Tots dos espais (l’estany i la rotonda) estaven envoltats de passejos que a la zona de la rotonda es disposaven en forma de radis. Escales d’obra vista, vegetació autòctona, fonts, rajoles de ceràmica (per exemple a la part superior dels murets) eren la resta dels components del jardí. Destacaven dos bancs recoberts de ceràmica estriada de forma semicircular i que estaven col·locats a un costat i al altre de l’estany.