|
'''Ur-Hamlet''' és una [[obra teatral]] de la qual no resta cap còpia i que alguns estudiosos consideren com a una versió anterior al ''[[Hamlet]]'' ([[1601]]) de [[Shakespeare]]. De fet, ells són els qui la nomenen així, amb el prefix [[alemany]] "Ur", que significa "primerenc". Altres noms amb quequè és coneguda són '''Pre-Hamlet''' i '''El Hamlet primigeni'''. La primera referència escrita que es coneix d'ella és a la introducció del recull de [[Romanç (narrativa)|romanç]]os ''Menaphon'' ([[1589]]) de [[Robert Greene]], on [[Thomas Nashe]], col·laborador de [[Christopher Marlowe]], la menciona. Actualment, els [[crítica de teatre|crítics]] l'atribueixen possiblement a [[Thomas Kyd]] o a un bon imitador d'ell.<ref>Ricard Salvat, Ferran Corbellá, Enric Ciurans, ''Quan el temps es fa espai: La professió de mirar''. [[Diputació de Barcelona]], [[1999]]. ISBN 9788477946694 {{ca}}</ref><ref>Francesc Foguet, Francesc Foguet i Boreu, Biel Sansano, ''Teatre, passions i (altres) insolències'', [[Universitat de València]], [[2008]]. ISBN 9788437071398 {{ca}}</ref>
Es considera que entre les fonts del [[text dramàtic|text]] ''Ur-Hamlet'' podien estar els llibres III i IV de la ''Crònica [[dinamarca|Dànica]]'' ([[segle XII]]) de Saxe, el Gramàtic. No directament, sinó la [[traducció]] del [[danès]] al [[francès]] d'alguns relats que va fer François de Belleforest a ''Histories daneses'' ([[1570]]), ja que la traducció a l'[[anglès]] no va publicar-se fins a l'any [[1608]]. Sembla gairebé segur que l'autor, imitant ''The Spanish Tragedy'', ja incorporés a ''Ur-Hamlet'' el fantasma, l'incident amb la trampa de ratolins i la bogeria i mort d'[[Ofèlia]]. Apareix també la mare de Hamlet, però sembla que en aquesta versió l'ajuda activament a la seva venjança. És força probable que hi hagués també, pel que s'ha pogut reconstruir, la majoria d'elements presents al ''Hamlet'' de Shakespeare.<ref>Núria Santamaria, ''Cartes de Salvador Espriu a Ricard Salvat'', ''Indesinenter''. Anuari Espriu 6, editorial Punctum, [[2011]]. ISBN 9780018866423 {{ca}}</ref><ref name=muir/>
La primera referència que avui sse'enn conserva és la de Nashe en [[1581]]. En [[1594]] apareix al diari de l'empresari [[teatral]] [[Philip Henslowe]] una menció a una presentació [[arts escèniques|escènica]] de ''Hamlet'' i en [[1596]] el físic i [[dramaturg]] Thomas Lodge va escriure que ''the ghost which cried so miserably at the theatre, like an oyster-wife, "Hamlet, revenge!"''<ref>el fantasma que cridava tan miserablement al teatre, com una peixetera: "Hamlet, venga't!" a ''Hamlet, Prince of Denmark. The Arden Shakespeare'' de Jenkins Harold</ref> i que Hamlet li respon, però podria haver-se confós amb ''The Spanish Tragedy'' de Kyd. Se sol atribuir a Thomas Kyd perqueperquè és semblantasemblant a la seva obra ''The Spanish Tragedy'' i perquè Nashe el menciona a la seva referència a la introducció del ''Menaphon''.<ref>Jenkins Harold, ''Hamlet, Prince of Denmark. The Arden Shakespeare''. Methuen, [[1982]]. ISBN 041617910X {{en}}</ref><ref name=muir>Kenneth Muir, ''The Sources of Shakespeare's Plays'', Routledge, [[2014]]. ISBN 9781317833413 {{en}}</ref>
==Vegeu també==
|
