Gramàtica generativa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: generativa, paral•lelament a > generativa, paral·lelament a
m Corregit: l’odre objecte > l’ordre objecte
Línia 13:
La programació genètica dels humans per al llenguatge es troba directament relacionada amb un dels aspectes bàsics de la gramàtica generativa: l'anomenada ''[[gramàtica universal]]'', que està constituïda per les regles gramaticals bàsiques subjacents i comunes a totes les llengües naturals. Totes les llengües tenen una '''estructura profunda subjacent''', regulada per les regles de la gramàtica universal, i una '''estructura superficial''', que pot arribar a ser molt diferent entre una llengua i una altra. Per a Chomsky, els [[estructuralisme|estructuralistes]] s’havien dedicat a estudiar l’estructura superficial de les llengües. De l’estructura profunda a l'estructura superficial s’arriba amb les '''transformacions''' (o "regles T", d’acord amb la nomenclatura original de Chomsky), que són les que justifiquen el nom inicial ("generativotransformacional") de la lingüística chomskiana. Climent i Mateu expliquen el concepte de transformació de la manera següent:<ref>Climent Roca, S.; Mateu Fontanals, J. "Teories lingüístiques contemporànies". Dins: Climent Roca, S.; Mateu Fontanals, J. (coord.). L'estructura de les llengües. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2009, p. 22.</ref> <blockquote>Una transformació és una operació sintàctica que converteix una estructura "subjacent" o "profunda" (per exemple, una estructura amb un ordre bàsic com el de (2a)) en una estructura "superficial" (p. ex., una estructura amb un ordre derivat com el de (2b)). Fixeu-vos que en (2b) el subjecte del verb subordinat ''cantaria'' s’ha desplaçat a la posició inicial de l’oració principal i ha deixat en la posició original una traça (''t'') per indicar que és en aquesta posició en què s’interpreta semànticament: fixeu-vos, doncs, que el pronom interrogatiu ''qui'' no manté la relació sintàctica ni semàntica amb el verb principal ''va dir'', sinó amb el verb subordinat ''cantaria'' (n’és el subjecte i fa també l’acció d’aquest predicat).</blockquote><blockquote>(2) a. La Maria ens va dir que [<sub>SN</sub>X-qui] cantaria la cançó?</blockquote><blockquote>b. [<sub>SN</sub>Qui<sub>i</sub>] ens va dir la Maria que [''t''<sub>i</sub>] cantaria la cançó?</blockquote>Amb el temps, tot i que no desapareixen de la nomenclatura generativista, es va anar rebaixant el pes de les transformacions en el conjunt de la teoria, la qual cosa explica per què avui dia s’acostuma a parlar simplement de “gramàtica generativa” i ja no tant de “gramàtica transformacional” o “generativa-transformacional”.
 
Per a la gramàtica generativa, paral·lelament a la gramàtica universal, hi ha elements característics i diferenciadors de les llengües que no són innats sinó apresos, tals com les posicions del subjecte, del verb i de l’objecte. Un nen parlant de llengües com el català, l’anglès o el castellà ha d’aprendre que la posició convencional és subjecte-verb-objecte (SVO), mentre que un parlant d’irlandès ha d’aprendre l’ordre verb-subjecte-objecte (VSO) i un parlant de turc aprendrà l’ordre subjecte-objecte-verb (SOV). És interessant d’observar que molt poques llengües utilitzen l’ordre verb-objecte-subjecte (VOS) i cap (o pràcticament cap) llengua utilitza l’odrel’ordre objecte-subjecte-verb (OSV) o objecte-verb-subjecte (OVS).<ref>{{Ref-llibre|cognom = Carnie|nom = A.|títol = Syntax: A Generative Introduction|url = |edició = 3a. ed|llengua = |data = |editorial = Wiley-Blackwell|lloc = |pàgines = 27-28|isbn = }}</ref>
 
=== Regles gramaticals i arbres sintàctics ===