Dret a la sexualitat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la pròpia dona > la mateixa dona
m Corregit: suport de les i dels processats > suport dels processats
Línia 30:
l’avortament. En novembre de 1986 se celebra el judici.<ref name=drets/>
 
El 1981 es realitzen a Sevilla les Jornades Feministes Internacionals per la legalització de l’avortament en suport de les i dels processats de “Los Naranjos”, i al desembre del mateix any, les Jornades estatals pel dret a l’avortament, organitzades per la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes es realitzen en desembre de 1981 a Madrid. En aquestes Jornades s’aprofundeix en el discurs feminista sobre l’avortament. La crítica al model sexual dominant, la reivindicació del propi cos, i el dret de les dones a decidir fonamenten l’exigència feminista. S’estableix l’exigència de la legalització de l’avortament com a estratègia i la pràctica d’avortaments per part del moviment com a forma de pressió i denúncia front a la il·legalitat de l’avortament. L’any 1982 la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes elabora un projecte de Llei sobre l’avortament. L’any 1983 es fa públic el projecte de llei de l’avortament del govern socialista. [[Alianza Popular]] presenta un recurs d’inconstitucionalitat acollint-se al “tots tenen dret a la vida” de la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució]].<ref name=drets/>
 
L’11 d’abril de 1985 el Tribunal Constitucional dicta la Sentència i en juliol de 1985 entra en vigor l’actual despenalització parcial de l’avortament. Les comissions pro-dret a l’avortament i gran part de les organitzacions feministes rebutgen el projecte del govern per limitat, al mantenir la seva consideració penal excepte en tres supòsits i no garantir la seva realització en la xarxa sanitària pública. En febrer d’aquest any, el 1985, la comissió pro-dret a l’avortament de Madrid